(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Joan Dalla : drama original en tres actes y en prosa"

5 8 9 
"ÀNGEL GUIMERÀ 



JOAN DALLA 



DRAMA EN TRES ACTES 



13 



ÍMP LA RENAIXENSA 



JOAN DALLA 



ÀNGEL GUIMERÀ 



JOAN DALLA 

DRAMA ORIGINAL EN TRES ACTES 
Y EN PROSA 



BARCELONA 

Imp. La Renaixensa, Xuclà, 13 

192 1 



Ningú podrà traduhir, representar, ni 
reimprimir aquesta producció sense per- 
mís de son autor. 

La Societat d'Autors Espanyols es la 
única encarregada d'aquesta obra, y ab ella 
deuran entendres tots els teatres y societats 
que vulguin representaria. 

Quedan reservats tots els drets. 



PERSONATGES 



OLIVER 

QERVASI 

FRANCISCO 

BLAY 

COMTE DE PLASCENCIA 

JULIÀ 

RAFEL DE CASANOVA OFICIAL DE CAVALLERIA 
DURAN OFICIAL ORDENANÇA 



LAYA 

JOAN DALLA 

SEVERET 

DUCH DE BERWICK 

CORONEL FERRER 

COMTE DE BAR 



SOLDATS Y GENT DEL POBLE 



La escena a Barcelona en 17 14. 



Les escenes III y VI del acte segon foren escrites tenint 
al davant la Historia del memorable sitio y bloqueo de Barce- 
lona del reverent D. Mateu Bruguera, protonotari apostò- 
lich, benemèrit de la Santa Sede, acadèmich dels Quírites 
roman y de número de la Real de Belles Lletres de Barce- 
lona. 



668616 



Digitized by the Internet Archive 

in 2012 with funding from 

University of North Carolina at Chapel Hill 



http://archive.org/details/joandalladramaor25215guim 



Acte primer 



Botiga de daguer mig destruhida per haverhi cay tut una 
bomba. Per la porta del carrer se veuen altres cases d'un 
barri modest, mòltes d'elles malmeses pel bombardeig- Es 
al matí. 



ESCENA PRIMERA 
GERVASI y CORONEL FERRER 

gervasi, impacient a la botiga, esperant al Coro- 
nel Ferrer. Després, vegentlo arribar. 

Mon Coronel. 

FERRER 

Ep, Gervasi! 

GERVASI 

Mon Coronel: bon dia. 

FERRER 

No s'ha llevat la Laya? 

GERVASI 

No se n'ha anat al llit aquasta nit. Ha anat a vet- 
llar a la seva tia Rita, qu'està molt mala d'una feri- 



8 JOAN DALLA 

da, que també va caure l'tiltre dia una bomba a casa 
seva, matantli un fill de tretze anys, y... 

FERRER 

Me portas cartes? 

GERVASI 

N'he porto una de carta. (Trayénlsela del gech.) 
Perquè l'he anada a recullir d'un lloen molt 
perillós, que ja hi haviem quedat lo dia abans per 
certes senyes ab un soldat de Felip V, que mentres 
no'l matin esab qui m'entench. (S'ha anat buscant 
la carta.) 

FERRER 

Corre, dónamela. 

GERVASI 

Aquí la teniu. Y quines angunies qu'he passat, 
que no us ho penseu pas. 

ferrer, llegintla. 
Ja se't recompensarà. 

GERVASI 

Be ho espero, perquè ho merexo. 

ferrer, després de llegir. 

Està bé. Jo't faré un bon present quan te casis 
ab la Laya. 

GERVASI 

Axò del casament va llarch per... pel dol de son 
pare, y perquè diu que no's vol casar fins que s'ha- 
gi acabat la guerra, guanyant els d'aquí. 

FERRER 

Axò no serà. 



ACTE PRIMER 



GERVASI 



Es clar que nó. Jo per ara m'acontentaria, quan 
hagi guanyat el rey Felip, ab un bon grau militar 
en son exèrcit, que Vull anar amunt. Y vull que la 
Laya fassi paper al món, pel cap més baix corone- 
la, com vos sóu coronel. 

FERRER 

Noy: veig que no t'acontentas de poch. 

GERVASI 

Y donchs! 

FERRER 

Però a tot s'arribarà un cop rendida Barcelona, 
que n'hi hà per pochs dies. Y potser hores. Ves 
que'm fas dir! 

GERVASI 

Y es clar, que prou se veu venir. 

FERRER 

Però sobretot que no descubrexin la meva corres- 
pondència ab els de fóra, que t'hi aniria la vida. 

GERVASI 

Y a Vós també. Sinó que a mi, a més dels perills 
que corro a la plaça, corro'l perill de que la Laya 
m'aborrexi. Ella es com era son pare, mòlt catala- 
na, y per rès del món se casaria ab un traydor, 
qu'es com me dirien si sapiguessin mos tràfechs ab 
los enemichs d'aquesta Terra. 

FERRER 

Sinó que al capdevall no't quedarà més remey 
que férloshi a saber. 



10 JOAN DALLA 

GERVASI 

Axò serà quan la ciutat estiga rendida y aquí ma- 
nin els del rey Felip. 



Y vols dir qu'ella, al veure que'ls amos són altres, 
serà d'ells ab facilitat. No es axis? 

GERVASI 

Axis mateix. Tothom al cap y a la fi Vol ser dels 
que manen. Quan ella'm vegi vestit de militar y ab 
un bon grau, ja Veurem. 

FERRER 

Axò ho veuràs tu, que a mi tant se m'endona que't 
casis ab la Laya com ab qualsevol altra xicota. 

GERVASI 

A mi nó, perquè a la Laya me la estimo més que 
tot lo del món. Y com ella també m'estima a mi li 
donaré entenent de tot lo que jo vulga. Ella té 
bon cor, y s'ho creurà, dihentli jo, que tot ho he 
fet pel bé dels de casa nostra. 

FERRER 

Sí, perquè lo que jo faig y lo que t'he donat ente- 
nent que fessis es per ajudar a la Pàtria perquè en 
son dia puga fer una pau honrosa. No es axis? 

GERVASI 

Tal com dihèu, y jo no més us servexo en aquest 
sentit. 

ferrer, escrivint ab un llapis. 

Ara aquesta nit que arribi axò al camp dels con- 
traris. Sobretot assegúraten. 

GERVASI 

Se farà lo que's podrà. 



ACTE PRIMER 11 

FERRER 

Assegúraten bé, que ha d'arribar al mateix Ber- 
wick. 

GERVASI 

A n'en Berwick? Què dieu? Y'l conexèu força a 
n'en Berwick? 

FERRER 

Com a tu mateix. 

GERVASI 

Ab la diferencia de que a mi'm maneu y ell us 
mana a Vós. 

FERRER 

Fins a cert punt me mana, perquè devegades tam- 
bé m'hi encaro. 

GERVASI 

Però us mana, vaja, y no us ne doneu vergonya. 

FERRER 

Prou!, que veig que ab mi ets massa atrevit, y jo 
sóch coronel dels exèrcits de Catalunya. 

gervasi, somrient. 
Ells s'ho pensen. 

FERRER 

Calla, que ve gent. Y no vagis lluny per si't ne- 
cessito. 



ESCENA II 
GERVASI, FRANCISCO y LAYA després. 

francisco, que li falta'l braç dret. 
Y la Laya? 



12 JOAN DALLA 

GERVASI 

Encara no l'he vista. 

FRAIS'CISCO 

Dexèume seure, qu'estich cansat. 

GERVASI 

Vós ja no deuriau treballar sense'l braç dret. 

FRANCISCO 

Potser si que us crèyau que, emportàntsemen un 
braç, ja no faria guerra als enemichs de Barcelona! 
Donchs contra d'ells m'he mogut tota la nit tragi- 
nant pólvora y ajudant als que queyen, que n'han 
caygut molts aquesta nit. Veureu: me tiren el braç 
al coll els que poden. Y axis anem 

laya, entrant. 
Ola, noys! 

GERVASI 

Y la Rita? 

LAYA 

No passarà d'avuy la pobra. (A en Francisco ) 
Fes f och y manxa. 

FRANCISCO 

Ja va! (Va a encendre la fornal y manxa.) 

laya, a Gervasi. 
Què hi hà? 

GERVASI 

Què vols que hi hagi? Que'ls portells són més 
amples, que han fet feyna aquesta nit. 

LAYA 

Els malehits! 



ACTE PRIMER 13 

GERVASI 

Y que no hi haurà remey, que som a les acaballes, 
y haurem de capitular. 

LAYA 

May! Primer morir tots. El dia que va caure la 
bomba que va fer a troços al pare y a aquest li va 
pendre un braç, aquí mateix ell m'ho deya: rendir- 
nos, may, Laya; primer calar foch a les cases y mo- 
rim tots dintre. 

FRANCISCO 

Quan tu m'ho digas, Laya, calo foch a la meva 
pobra barraca. Ja tu ho sabs. (En Gervasi riu dis- 
simuladament.) 

LAYA 

Jo tinch esperances de que'n sortirem, perquè 
Santa Eulària farà un miracle. 

GERVASI 

Donchs tothom les va perdent les esperances. 

LAYA 

Axò es mentida, que no les pert ningú, y si no 
Venen auxilis de Mallorca patirem fam; però no'ns 
rendirem, malviatge! 

GERVASI 

Donchs el Coronel Ferrer me deya... . 

LAYA 

No me l'anomenis may al Coronel Ferrer, que jo 
crech que'ns es traydor, y no voldria may tenirlo 
davant. 

GERVASI 

Donchs a mi, Laya.'m vol bé, y diu que'm farà 
pujar si'l vull creure. 



14 JOAN DALLA 

LAYA 

Còm te farà pujar? Venente tu al enemich, qu'ell 
me penso que ja ho està de venut. Y tothom s'ho 
pensa. Y'l dia que jo sàpiga que tens tractes ab 
aquests lladres y assessins de casa nostra haurem 
renyit per sempre. Primer morta que casada ab tu. 
Y abans potser jo matexa't treuría del món. Ab els 
que van matar al pare! (A Francisco) Francisco: 
fem feyna! 

FRANCISCO 

N'hi hà moltes d'eynes trencades. 

LAYA 

Senyal que les fan servir. 



ESCENA III 
LAYA, FRANCISCO,- QERVASI y BLAY 

blay, entrant. 
Deu vos guart a tots. 

LAYA 

Què porteu, Blay? 

BLAY 

Aquesta eyna, que clavantla la nit darrera a un 
francès se m'ha torsat. 

FRAlNCISCO 

Quin cop vàlgam Deu! (Mirant V eyna.) 

BLAY 

Sinó que jo no l'he dexada anar l'arma, y ell ha 



ACTE PRIMER 15 

caygut mort, y l'eyna, bona minyona, m'ha seguit, 
encara que torta y mig trencada. 

FRANCISCO 

Ja l'adressarèm, que s'ho mereix, vaja! 

LAYA 

Si, Francisco. T'hi veus ab cor? 

FRANCISCO 

Fes lo que't diré. Si jo pogués ab aquest braç, 
mala negada! Però no puch! 

LAYA 

Entre tu y jo. 

GERVASI 

Què sabs tu, dóna? 

LAYA 

El pare era'l millor daguer que hi havia, y jo, en 
cara que dóna, n'apendré ab en Francisco, qu'era 
un bon fadrí de casa, perquè no'ls hi faltin armes 
als nostres. Ells són deu per cada hu de nosaltres; 
però'ls nostres tenen més brahó. Veritat, Blay? 

BLAY 

Sí, perquè'ls de casa defensen la rahó, y ells són 
uns bandolers. 

LAYA 

Sí. Y si cal hi anirem les dones y tot. 

FRANCISCO 

Jo lo que voldria es tornar a tenir aquest braç, 
que devegades fins me'l sento. Y ja veurías els ga- 
nibets que faria, y les dagues, no tan pulides, per 
xò, com les feya'l pare d'aquesta. 



16 JOAN DALLA 

LAYA 

El pare sempre ho deya que tu eras el millor fa- 
drí que tenia, pobre Francisco! Dónam l'eyna, Blay! 

BLAY 

Sí, que aviat haurà de tornar a servir, que sabem 
que la mala gent te de fer una altra embestida abans 
d'una hora per l'esboranch del Portal Nou, y casi 
no tenim gent per defensarlo. Aquesta nit n'han 
mort molts *de paisans nostres. Ara's troba ajuntat 
el Consell, y en Casanova està diherit que vol sor- 
tir a la muralla portant la bandera de Santa Eu- 
lària. 

LAYA 

Véshi, Gervasi; véshi, y vínansho adir. 

BLAY 

Potser no sortirà en Casanova ab la bandera, 
perque'l Coronel Ferrer li fa la contra y fins ha 
parlat de capitular. 

LAYA 

May! May! 

BLAY 

Tothom se li ha tirat a sobre, y fins li han cridat 
traydor. 

GERVASI 

No es traydor, sinó que veu les coses més clares 
que'ls altres, y a n'ell 1 amor a la Terra no'l cega 
com a molta gent, que'ns està perdent a tots. Ho 
sents, Blay? Y a aquesta, qu'està cega també. 

LAYA 

Vés, Gervasi; vés! 

GERVASI 

Me'n hi vaig. 



ACTE PRIMER 17 



ESCENA IV 

LAYA, FRANCISCO V BLAY 
BLAY 

Veyèu d'adobarme axò, que ja us he dit que's 
torna al foch desseguida, que l'enemich va a em- 
bestir avuy ab més força, que'ls han arribat més 
batallons y volen fer abans de migdia un vaytot. 

LAYA 

Donchs també'l farem nosaltres un vaytot. 

BLAY 

Es que som molt pochs nosaltres. 

FRANCISCO 

No ho digueu més axò. 

LAYA 

Ay si entressin avuy els somatents del marquès 
de Poal, que són molts centenars y ja's troben molt 
aprop! 

BLAY 

En Qervasi assegura que no podran passar. 

francisco, a Laya. 
Pica més fort. Và! 

LAYA 

Pico tan fort com puch. 

FRANCISCO 

Si jo tingués el meu braç! Per Deu! 



18 JOAN DALLA 

LAYA 

Jo crech qu'entraràn avuy. 

FRANCISCO 

Es que en Gervasi... 

LAYA 

Déxal estar en Gervasi, que no sembla sinó que 
s'alegra de les nostres desgracies. Com que s'es- 
colta al Coronel Ferrer, que ho veu tot negre! 



ESCENA V 
LAYA, BLAY, FRANCISCO y GERVASI 

GERVASI 

La plaça de Sant Jaume es plena de gent. Quin 
esvalot! Y, a dintre, 'Is consellers, quines baralles! 
Fins n'hi hà que s'han begut l'enteniment y Volen 
tirar el Coronel Ferrer per la finestra! 

LAYA 

Me n'hi vaig per, si li tiren, arrossegarlo. 

GERVASI 

No't moguis, que t'haig de contar moltes coses. 

LAYA 

Digas. 

GERVASI 

Ja no entraran els sometens del marquès de Poal. 

BLAY 

Què dieu? 



ACTE PRIMER 19 

GERVASI 

Les tropes de Felip y moltes de franceses els 
han sortit al pas y'ls han dispersat, y'ls han fet a 
cents de presoners, penjantne molts d'aquests. 

LAYA 

Molts d'aquests valents. Dígasho tu mateix: va- 
lents. 

GERVASI 

Valents? Y no'ns han vingut a socorre! Cobarts! 

LAYA 

No'ls hi diguis cobarts, per Deu! 

GERVASI 

Y maltracten al Coronel Ferrer perquè creu que 
hem de capitular! 

BLAY 

May capitular! 

FRANCISCO 

Primer morir tots, com deya la Laya. 
laya, a Gervasi. 

Y tu potser també voldrías capitular? 

GERVASI 

Quan ho diu'l Coronel Ferrer... 

LAYA 

Vésten del meu devant! 

GERVASI 

En Casanova creu que salvarà la ciutat sortint 
aquest migdia pels carrers ab la bandera de Santa 
Eulària, y es ab els canons que s'hi hà de fer, que 
ab la bandera sola... 



20 JOAN DALLA 

BLAY 

Y nosaltres que no hi som per rès? 

GERVASI 

Nosaltres sí; però perdent terreno, com ho estem 
fent cada vegada, y donant la vida. Quants n'han 
mort aquesta nit? 

FRANC1SC0 

No ho sé. 

GERVASI 

Més de doscents. Y als hospitals no hi caben els 
ferits. 

LAYA 

Be prou que ho sabem! Y segons se veu venir 
avuy serà pitjor. 

FRANCISCO 

Del dia d'avuy'ns ne recordarem sempre més. 

BLAY 

Sí, del onze de Setembre. 

GERVASI 

Y no arriba blat de Mallorca ni d'enlloch. 

LAYA 

La fam ray! Aguantaria. 



ESCENA VI 

LAYA, GERVASI, BLAY, FRANCISCO, en JOAN DALLA 
y en SEVERET, sempre de la mà del séu avi. 

DALLA 

Còm està aquest carrer! Si ab prou feynes el co- 



ACTE PRIMER 21 

nech! Ave Maria! (Entrant.) No es aquí a casa 
l'Anton, el daguer Anton? 

LAYA 

Sí. Y vos no sóu en Joan Dalla de Mura? 

DALLA 

Sí que'l sóch. Donchs el venia a veure al Anton. 

LAYA 

Oh, es mort el pobre pare! 

DALLA 

L'Anton també es mort? 

LAYA 

Va caure una bomba aquí a casa, y'l pare... Tant- 
debò m'hagués mort a mi per conte d'ell, perquè jo 
no servexo per rès, y ell matava enemichs cada dia. 
(En Sever et se posa a plorar.) 

DALLA 

Quina tristesa que'm fa'l no trobarlo, tan amichs 
qu'erem! Y tots dos nos estimàvem la nostra Terra 
d'una mena de manera... 

LAYA 

Y tant content qu'estava'l dia que va morir! Per- 
que'l dia abans havia fet un acte de valor que fins 
el Conceller en Cap l'havia abraçat aquí mateix, 
que'l va venir a veure al saberho. Donchs sí; anà- 
vem a perdre molt terreno. Els enemichs havien 
esbotzat la muralla y se'ns havien apoderat d'un 
lloch que'ns perjudicava molt. Els nostres ja's reti- 
raven, cedint lo pas als d'en Felip, quan el meu pare 
se'ls hi posà devant encarantse ab l'oficial que'ls 
comanava y engegant l'arma contra d'ell. Ab tanta 
sort, que'l tombà d'esquena dexantlo mort en sech. 



22 JOAN DALLA 

Y'ls que'i seguien varen perdre'l coratge, cobarts! 
Y avançà'l meu pare ab els nostres. Y seguiren ti- 
rant y ells fugint, perduda l'esma, cayent casibé 
tots y rematantlos nosaltres. Quin munt de morts*!, 
deya'l pare al contarho. Ah, si no hagués caygut a 
casa la malehida bomba, quines coses hautu'a con- 
seguit lo meu pare per la nostra Catalunya! A mi'm 
desespera, y a cada nou combat, al veure com els 
enemichs avancen, jo'm dich rabiosa, mossegantme 
els llavis desesperada: Ah si'l pare fos viu! Ah si'l 
pare fos viu! Nó; no hi serien, nó, allí hont són 
avuy'ls enemichs de casa nostra! 

DALLA 

Donchs ara per ell y per mi'ns toca més combà- 
trels. Y ho faré per Deu! Tant amichs com érem! 
(En Severet se torna a posar a plorar.) No ploris, 
Severet. 

SEVERET 

Jo tinch gana! 

DALLA 

Vos heu perdut al vostre pare, y a mi fa dos dies 
que'm penjaren al fill, al pare d'aquest pobrissó. 

SEVERET 

Jo vull al pare, que jo tinch gana! 

laya, anant a un calaix. 
Té, nen, té; un troç de pà. 

GERVASI 

No n'hi donguis, que no te'n quedarà per tu. 

BLAY 

Sí, que jo us ne donaré del meu, que encara 
avuy'n tinch. 



ACTE PRIMER 23 

LAYA 

Menja, nen; menja. 

SEVERET 

Nó, que l'avi també té gana, y jo no'n Vull si no'n 
menja l'avi. Teniu, avi. (Li vol donar la meytat 
del seu.) 

LAYA 

Teniu vos, que me'n queda un troç. (Donantli 
del calaix el que li quedava.) 

BLAY 

Ja torno. 

GERVASI 

No Vull que'n donguis més. 

LAYA 

Mal cor! (A Dalla.) Teniu. 

DALLA 

Nó; gràcies. (No prenent/o.) Lo que sí voldria es 
que'm donéssiu una bona arma. 

SEVERET 

Y a mi també! 

laya, donant a Dalla un fusell. 

Teniu. Y ara mengeu. Y servíusen be, qu'era del 
pare. 

DALLA 

Sí; però tantseval morir d'una manera com d'una 
altra. (Menjant.) 

blay, tornant ab un bon troç de pa. 
Desèulo, Laya. (Li dóna y ella'l fica al calaix.) 
Diuen que sí que sortirà en Casanova ab la bande- 



24 JOAN DALLA 

ra de Santa Eulària al baluart de Sant Pere, que ara 
ja'l tenen els enemichs y volen arribar al convent. 

LAYA 

Teniu la vostra arma. Y valga la bona voluntat. 

BLAY 

Ja'm servirà. 

DALLA 

No t'adormis, Severet. 

SEVERET 

Donchs que hi faré si m'adormo! 

LAYA 

Dorm aquí si pots, fill meu. Jo no puch tancar els 
ulls. ( Vol fer ajeure al Severet en un banch.) 

SEVERET 

Jo no vull dormir, que l'avi també té sòn. Y jo 
vull al pare! 

LAYA 

Seyèu al menos, bon home. 

DALLA 

Fins que comenci la baralla. (En Severet, com si 
fos contra la seva voluntat, va cavent poch a poch 
adormit sobrel banch.) 

LAYA 

No crideu, que'l noy se va adormint. 

DALLA 

Fa tant temps que caminem sense reposar en- 
Uoch, que'l pobre Severet ja no pot més. 

severet, somniant. 
Jo vull anar ab el pare! Jo vull que'l despengin al 



ACIE PRIMER 25 

pare, que a mi no m'agrada que'l pare estigui pen- 
jat. 

DALLA 

Està adormit. Y des del dia que vàrem veure al 
meu pobre fill a la forca, en Severet, quan dorm, 
somnia que'l veu. 

severet, tornant a enrahonar adormit. 
Pare! Pare meu, que'm feu patir aquí dalt! Jo no 
vull que us hi estigueu més aquí dalt! 

DALLA 

Severet! Despertat, Severet! 

severet, adormit. 
Jo vull al pare! (Cridant més fort.) Pare! Pare! 
Que no'm sentiu, pare? 

LAYA 

Ay, despertèulo, que pateix! 

DALLA 

Severet! Severet! 

severet, plorant fort al despertarse. 
Avi! Avi! (Corrent cap a n'ell y abraçantlo.) 

DALLA 

Fill meu! 

severet 
Hont es el pare? Jo'l veya aquí dalt de la forca, y 
ell ni tantsols me mirava. - 

DALLA 

Ja'l veurem un dia. 

SEVERET 

Nó; avuy! Jo'l vull veure avuy! 



26 JOAN DALLA 

DALLA 

Sí, sí, ja'l veurem, y quan el veurem, ja no'ns se- 
pararem may més. 

SEVERET 

Sí, sí, may més. Sempre plegadets. Oy, avi? 

DALLA 

Sí, sí; sempre plegadets. 

LAYA 

Y còm va ser que'l penjaren al vostre fill? 

DALLA 

Anàvem ab els somatents del marquès de Poal de 
poble en poble recullint gent. Jo hi anava ab mon 
fill y aquest nen, que no dexaré may jo. Y ja està- 
vem a punt d'entrar a la ciutat, que haviem triat un 
bon indret per embestir, quan se presenten les tro- 
pes del aborrit y fastigós lladre y pillo Felip. Y 
eren deu per un que'ns embestien. Y de tants bons 
germans nostres com érem, valents y decidits tots, 
sabeu quants n'hem entrat a Barcelona? Dos: jo y 
en Severet. Y ningú més. Si jo hagués manat la 
partida n'haurien passat molts darrera meu, perquè 
jo sé per ahont. Però jo no era ningú Vora'l marquès 
de Poal. Malaguanyat home! Y vàrem tenir de fu- 
gir a la escampada. Quina desventura! Ne varen 
agafar molts, per axò, y'n varen penjar trenta vuyt. 

LAYA 

Els assessins! 



Quin mal havien fet nostres companys? Oy, Se- 
veret? Perquè defensàvem la nostra Pàtria: oy, Se- 
veret? Y ton pare.'l meu fill, què havia fet? A mi'm 



ACTE PRIMER 27 

dexaren anar perque'm varen dir qu'era massa vell 
y no valia una forca. Y a tu't varen pegar una bo- 
fetada. A tu't varen pegar, Severet! No ho oblidis 
may, Severet! Pènsahi sempre, Severet! 

severet 
Sí, avi; sí. 

DALLA 

Un revés al fill del meu cor els diables d'en Fe- 
lip! Y'l séu pare, de dalt de la forca, ho Va veure, 
que no era mort encara. Y's tornà roig de ràbia. Y 
després groch com la cera. Y jo la veuré sempre la 
mirada que llençà sobre'l capità, qu'era enrogallat 
aquell bort de Satanàs. Jo'l veuré sempre al meu 
fill! Severet: han matat al teu pare! Ho sents, Se- 
veret? Ho sents? 

severet 

Sí, avi; sí. Y jo'ls mataré a tots. 

DALLA 

Sí, Severet; sí. 

LAYA 

Me trenqueu'l cor ab lo qu'heu contat. Una bom- 
ba ha mort al meu pare, y ara m'heu enternit, com 
llavores ab la meva desgracia. 

DALLA 

Oh aquella nit! Si'ls haguéssiu pogut veure'ls 
horrors d'aquella nit! Jo'm pensava que al meu fill 
no l'havien agafat, y ab en Severet ens haviem po- 
gut ficar en una cova. Però sentiem els gemechs y 
crits dels que anaven morint y'ls cops de martell 
dels que feyen les forques. Y les canturies dels sol- 
dadots. Y a la claror de les masies que cremaven 



28 JOAN DALLA 

los vèyein quan els arrossegaven a penjar. Pietat!, 
cridaven. Pietat! Mes els butxins no s'enternien, y 
entre aquells que passaven arrossegats cap a mo- 
rir me va semblar que hi duyen a mon fill. Si que 
ho era'l fill meu, que prou'l vaig conèxer. Lo cor 
se'm trenca, y ploro com un nen per no poder re- 
venjarmhi, y'm sembla que vaig a morir jo també. 
(En Severet, que s'ho ha anat escoltant, plora en 
silenci.) 

LAYA 

Quedèuvos aquí ab en Severet, y tots plegats 
aconsolarèm les nostres penes. 

DALLA 

Sí, Severet? Eh que sí? Però jo vull anar a bre- 
gar contra aquesta gent mentres tingui vida. 

LAYA 

Axò sí. 

DALLA 

Tu t'estaràs aquí, Severet. 

SEVERET 

Nó, que jo vull anar ab l'avi. 

LAYA 

Y per què no'l dexavau al poble aquest nen? 

DALLA 

Ab qui, si no hi tenim ningú? (En aquest moment 
se sent una batallada.) 

LAYA 

La campana! 

FRANCISCO 

Toquena Somatent. Es que del campanar han vist 
que avancen els enemichs. 



ACTE PRIMER 29 



ESCENA VII 

Els matexos, homes del poble, entre ells en JULIÀ, el 
COMTE DE PLASCENCIA, capitans barcelonins y en 
RAFEL DE CASANOVA. 

JULIÀ 
Laya: Ja hi tornem. Y ara anirà més fort que may. 

FRANCISCO 

Va, donchs! 

BLAY 

Siguèmhi! 

LAYA 

Joan: ja ho veyèu: arribar y moldre, 

DALLA 

Y còm me plau! 

JULIÀ 

Y ara va a sortir en Casanova ab la bandera de 
Santa Eulària. 

BLAY 

Ben fet, que'ns donarà coratge. Sentiu'ls crits? 
Es en Casanova que surt de Casa la Ciutat y pas- 
sarà per aquí. (Pel carrer se veuen passar homes 
corrents ab armes.) 

DALLA 

Anémhi tots ab ell. 

SEVERET 

Jo hi vull anar, avi! 



30 JOAN DALLA 

DALLA 

Tu't quedaràs adormir una estona, y ja't vindré a 
buscar després. 

LAYA 

Sí, Severet. 

SEVERET 

Jo vull anar ab l'avi! 

DALLA 

Nó, fill meu, que t'hi va la vida! 

LAYA 

Francisco: empòrtatel dintre. 

francisco, al Severet. 
Vína. (Se Vemporta a coll.) 

severet, plorant rabiós. 
Jo vull anar ab l'avi! (Desaparexen cap dintre.) 

laya, dant bales v pólvora a en Dalla. 
Teniu: tot era del pare. 

DALLA 

Ah, mercès. Pólvora! Bales! (Remor de gent que 
ve.) 

home del poble, passant pel carrer. 
Anem depressa! 

UN ALTRE HOME DEL POBLE 

Depressa, paysans! 

BLAY 

Diu que ja venen. Comencem a marxar nosaltres. 
(Remor al exterior de la massa del poble, que 
no's veu encara.) 



ACTE PRIMER 31 

UN HOME 

Ja ve en Casanova! 

poble, cridant. 
Visca en Casanova! 

ALTRES HOMES 

Ja ve! Ja ve!— Ja'l Veig! 

altres, cridant. 
Visca en Casanova! 

HOME DEL POBLE 

Ve ab la bandera de Santa Eulària! 

un altre home del poble 

Visca en Casanova! 

poble, cridant. 

Visca en Casanova! (Soldats en rengle avancen 
pel carrer davant d'en Casanova.) 

francisco, que havia sortit, tornant a entrar. 
Ja es aquí en Casanova! (Darrera dels soldats 
avança en Casanova. Les campanes van tocant ) 

comte de plascencia 
Fins que us ho mani'l Conseller en Cap no enje- 
guèu les armes. 

CASANOVA 

Barcelonins: calma! Dexèu que tirin primer ells. 
dalla, plantantse al mig de cara a en Casanova. 

Barcelona! Companys! Jo vinch de la Montanya 
de Catalunya y'm dalexo per, fer foch! 

CASANOVA 

Sabem que n'han penjat trenta vuyt de vosaltres 
per vostre gran amor a la Pàtria. 



32 JOAN DALLA 

DALLA 

Y jo us demano venjança per tots. 

CASANOVA 

A venjarlos a tots, Ciutadans! 

DALLA 

Visca en Casanova! 

CASANOVA 

Nó! Visca la Pàtria! Visca Catalunya! (Se sent 
una canonada y després altres.) Foch, catalans! 
Foch! (Tira la compar -seria avançant.) 

DALLA 

Avant, fills de Catalunya! 

CASANOVA 

Avant tothom! (Se sent una descàrrega dels 
contraris, que's nota que ve de lluny. De tant en 
tant canonades també llunyanes y llunyans trets 
de fusell. En Casanova cau ferit.) Deu meu! (La 
bandera li anava a caure y la pren un dels cor- 
do nist es.) 

CENT DEL POBLE 

Ah! —En Casanova ferit! 

CASANOVA 

Barcelona! (Des de terra hont ha caygut.) 

LAYA 

Està ferit! (Dos nobles l ajuden a alçar fi sos- 
tenen en sos braços.) 

poble, altra vegada. 
Ferit en Casanova! 

DALLA 

Ferit! 



ACTE PRIMER 33 

CASANOVA 

Comte de Plascencia: vos que sóu l'Alferes Major 
portareu la bandera, que jo no puch! 

COMTE DE PLASCENCIA 

Jo no la dexaré sinó ab la vida. 

LAYA 

Entrèulo a casa. (En Francisco agafa una ca- 
dira y la porta hont es en Casanova.) 

BLAY 

Té un cubriment de cor. (L'han assegut a ta ca- 
dira. En Casanova té'ls ulls tancats fi cap enre- 
ra. V entren a la botiga. Al acte que hi són en 
Casanova obre'/s ulls, y, arrapantse a la cadira 
y apoyal ab en Biay, s'alça ) 

CASANOVA 

Companys y fills meus: avant, avant tots, y a la 
brega! Catalunya es lo més hermós del món, y'ns 
ho volen pendte y malmetre per enveja. Y no'ns ho 
hem de dexar pendre, perquè Deu ens ho ha donat. 
La sanch que cau de nostres venes en defensa de 
la Pàtria no's pert sobre la terra, que torna a bro- 
llar, y serà en profit de nostres descendents. Les 
ànimes dels que moren van al Cel; però aquestes 
ànimes han exalat aromes en vida, que les hem as- 
pirat nosaltres y les dexarèm a nostres fills y néts. 
Catalans: aneu a lluytar. Catalans sempre fins al 
darrer dia de la vida del món. Vísquen els catalans! 
Visca Catalunya! Germans meus: Vísquen els cata- 
lans! Aneu! 

POBLE 

Sí! — Anem! — Anem! —Anem! 



34 JOAN DALLA 

DALLA 

Deu està ab nosaltres. (En Casanova ha tornat 
a caure assegut. La comitiva's posa en marxa 
desordenadament v avalotada. Al mig hi va la 
bandera ab els seus acompanyants. Tot axò mòlt 
ràpit. En Sever et, sortint del quarto hont era, cor- 
re a trobar a en Joan Dalla. Aquest el repeteix; 
però'l noy s'hi agafa. En Joan Dalla tira cap allà 
hont van los combatents y desapareix corrent ab 
el noy.) 



TELO RAPIT 



Acte segon 



Cambra despaig del Marescal Duch de Berwick en la 
planta haxa d'una torra sensorial dels voltants de Barce- 
lona. Per uns grans finestrals se veuen els campanars de 
la Seu y del Pi, Montjuich y part del campament del exèr- 
cit de Felip V. Es cap al tart. 



ESCENA PRIMERA 

DUCH DE BERWICK, COMTE DE BAR, un OFICIAL OR- 
DENANÇA y altre OFICIAL DE CAVALLERIA. 

berwick, que ha acabat d'escriure una carta. 
Aquesta carta per Sa Magestat el Rey Felip. Se- 
rà la primera noticia que reberà de la rendició de 
Barcelona, y, naturalment, convé que la rebi de mi. 

BAR 

Per Espanya sempre serà de gran festa el dia 
d'avuy, l'onze de Setembre. 

BERWICK 

Sempre. Ens costa molta gent tant a Espanya 
com a França; però no hi ha hagut més remey que 
sacrificar batallons enters. 



36 JOAN DALLA 

BAR 

Encara s'estàn recullint ferits als portells. 

BERWICK 

Quin número de morts? 

BAR 

A hores d'ara són incomptables. 

BERWICK 

Sembla mentida que a l'hora que som encara'm 
respongueu axis! 

BAR 

Senyor Marescal: jo sols vos puch dir que per 
mòlta gent que haguem tingut de sacrificar, més 
han sigut els morts dels contraris. Hi hà llochs en 
que la nostra gent ha tingut d'avançar passant per 
damunt de barricades humanes. 

BERWICK 

Nos caldrà als pochs que a la ciutat quedin ab 
vida ajudarlos a enterrar sos morts. 

BAR 

Totseguit, si voleu. 

BERWICK 

Nó; primer enterrem als nostres. Els seus morts 
que s'esperin. (Un oficial a la porta.) 

BERWICK 

Què hi hà? 

OFICIAL 

Venen a cercar el plech que se n'han d'endur per 
Sa Magestat el Rey d'Espanya. 



ACTE SEGON 37 

BERWICK 

Sí; desseguida; desseguida. (Entra un oficial de 
cavalleria.) 

OFICIAL DE CAVALLERÍA 

Senyor Duch,.. 

BERWICK 

Teniu. Y reventant cavalls, a Madrid com el Vent, 
que val la pena de volar, que diantre! Veritat, se- 
nyor Comte de Bar? (Rihent feréstech.) 

BAR 

Y tal! (Surt V oficial de cavalleria.) 

BERWICK 

Y què's sab del Conseller en Cap y d'En Vi- 
llarroel? 

BAR 

Qu'estan ferits y ab perill de la vida. 

BERWICK 

Han sigut valents, per cert; però s'han exposat 
massa. Y al capdevall per què? 

BAR 

Cert, y de tants milers de bales nostres que'ls 
n'hi hagin tocat dues no es estrany. 

BERWICK 

Que's curin ò que's morin. Si's moren que'ls hi 
cantin tantes absoltes com vulguin, que jo no m'hi 
oposo. Y que'ls enterrin hont vulguin. Si's curen 
jais privarem nosaltres de fer mal per la vida. 

BAR 

Ara deuen tenir ajuntat el Consell dels seus per- 
sonatges. 



38 JOAN DALLA 

berwick, burlesch. 
Dels que'ls hi queden. Sí, per nombrar les perso- 
nes que han de venir a tractar ab mi de la capi- 
tulació. 

BAR 

Que ja es inútil tot lo que proposin, veritat? 

BERWICH 

Rendirse y humiliarse fins de genolls, si jo ho vull. 

BAR 

Axò mateix. 

BERWICK 

Quan arribin que se m'avisi desseguida. 

BAR 

Desseguida, senyor Duch de Berwick. 

oficial, anunciant al Coronel Ferrer.) 
El Coronel Ferrer. (Surt Berwick.) 



ESCENA II 
COMTE DE BAR y CORONEL FERRER 

FERRER 

La enhorabona, senyor Comte de Bar. 

BAR 

A nosaltres, que som els partidaris de Sa Mages- 
tat Felip V la enhorabona, es clar; mes no als ca- 
talans, que sóu vosaltres els que heu caygut per 
sempre. 



ACTE SEGON 39 

FERRER 

Sinó que a mi ja'm podeu felicitar també, parti- 
dari com sóch del rey Felip. Fins ara dissimulada- 
ment, com sabeu; però des d'avuy en públic davant 
de vosaltres y de mos paysans fanàtichs de Cata- 
lunya, encegats fins al deliri, que no ha sigut sinó 
deliri l'haver cregut que, abandonats com han estat 
del món, tindrien prou força ells sols per vèncer 
tot el poder de França y de lo restant d'Espanya. 

BAR 

Es veritat. 

FERRER 

Y per vèncer la seva toçudería jo m'he valgut 
d'una combinació especial, que a Barcelona'n diuen 
trahició quan no es rès més que treballar, com ho 
he conseguit, pera que no's vessi més sanch. 



Sí; heu visitat a Villarroel en son llit, y, mentres 
que ell vos deya que la lluyta devia seguir desespe- 
radament, Vos heu sortit de sa cambra dihent que'l 
General Villarroel era partidari de demanarnos a 
nosaltres parlament de capitulació. ^No es axò'l 
que haveu fet, Coronel Ferrer? 

FERRER 

Axò mateix. Y en uns moments tan crítichs, 
que'l Consell de la Ciutat ja s'havia reunit y s'es- 
tava fixant una crida pera que tothom comparegués 
altre cop a la lluyta. De manera, senyor Comte, 
que, si no m'hagués dat ànsia en ma combinació, 
altra vegada l'estrèpit dels canons ens axordaría y 
no'ns dexaría enrahonar ab nostra veu natural, 
com ara. 



40 JOAN DALLA 

BAR 

De segur qu'encara lluytarien. 

FERRER 

Sinó que vosaltres, els del rey Felip, no's feu 
càrrech de la manera com se judica a Ciutat la 
meva conducta. Ara vinch del Consell en que s'han 
nombrat els dos delegats que van a venir a pactar 
ab el Marescal les condicions de la capitulació. Y 
si sabéssiu com m'han tractat! 

bar, irònic h. 
Me'n faig càrrech. Me'n faig ben be càrrech. 

FERRER 

Se m'ha insulcat vilment, y se m'anava a llençar 
de la sala del Consell. Y en Feliu de la Penya, 
qu'es Conseller Segon, y presidia, perquè en Casa- 
nova no's pot moure del llit, m'ha dit coses que no 
sé com he tingut paciència per resistiries. 

BAR 

Y què podiau fer sinó callar y dexar passar el 
mal temps! (Irònich.) 

FERRER 

Sí, perquè hi hà hagut moments en que ha peri- 
llat la meva vida. Però, en fi, no ha sigut rès, sinó 
uns quants insults a que no he dat importància. Ara 
lo que convé, senyor Comte de Bar, es que jo torni 
a veure al Marescal pera posarlo al corrent de 
mòltes coses que li han de servir pera contestar 
als dos comissionats de Barcelona. Són persones 
de categoria encara que ne tant com se mereix el 
capaill del Rey Felip. Però què hi farem? Als cata- 
lans de més gerarquíais heu mort al combat, ò's 
troben greument ferits. 



ACTE SEGON 41 

BAR 

Siguen qui siguen, representen la Ciutat, y n'hi 
hà prou. 

FERRER 

Es cert. Se diuhen Don Marian Duran y Don Jas- 
cinto Oliver. Puch entrar a parlar ab el senyor 
Marescal? 

BAR 

Nó; perdoneu. No m'ha donat l'ordre de que en- 
tréssiu. 

FERRER 

Però tractantse de mi? 

BAR 

Es igual. 



ESCENA III 

COMTE DE BAR, CORONEL FERRER, DURAN, OLIVER, 
BERWICK y oficial ordenança. 

BAR 

Aquexa remor... 

OFICIAL 

Senyor Comte: hi hà'ls dos comissionats de la 
ciutat de Barcelona. 

rKKRER 

Qu'entrin; qu'entrin. 

BAR 

Nó; qu'esperin: la ordre la donarà'l senyor Duch 



42 JOAN DALLA 

de Berwick. (El Comte de Bar obra la porta per 
hont se n'havia anat en Berwick. Aquest torna a 
entrar.) 

BERWICK 

Qu'entrin els comissionats de Barcelona, que ja 
sé qu'esperen. (Ho ha dit al oficial ordenança, 
que surt.) Senyor Coronel Ferrer... (El Coronel va 
a sortir.) Però nó, que'm podeu servir d'alguna 
cosa. Espereu. 

FERRER 

Estich en tot a les vostres ordres. 

BERWICK 

Ja ho sé. 
oficial ordenança, desde fóra, als comissionats. 
Entreu. 

duran, entrant v saludant ab Oliver al Duch, in- 
clinantse. El Duch fa lo mateix. Se queden 
vora la porta. 
Tenim l'honor de parlar ab lo senyor Duch de 

Berwick Marescal de França? 

BERWICK 

Sí; ab lo Duch de Berwick, que mana també'ls 
exèrcits de Sa Magestat Felip V, Rey d'Espanya. 
Podeu acostarvos, senyors delegats de Barcelona. 
Asseyèuvos, si us plau, y parleu. (S'assèu Ber- 
wick, y'ls dos delegats, després d un moment de 
dubte, s'asseuen també. Ferrer fi Comte de Bar 
queden drets a distancia.) 

DURAN 

Senyor Duch: la ciutat de Barcelona'ns ha comis- 
sionat pera que vinguem a pactar, d'acort ab el 



ACTE SEGON 43 

senyor Duch de Berwick, les condicions baix les 
quals podrà firmarse la pau. 

OLIVER 

Abans de tot, senyor Marescal, se deu estipular 
si per una banda y altra se suspèn de moment la 
lluyta... 

BERWICK 

Perdoneu: no seguiu. Concedexo que s'aturi la 
lluyta, no tornant a seguiria si la ciutat s'entrega 
definitivament dintre de dues hores. (TrayentseU 
rellotge.) Concedexo a la ciutat aquest temps per 
escoltar les proposicions vostres, ab lo ben entès 
de que, si no són rahonables, tornaré a avançar fins 
a ferne cendres. 

DURAN 

La ciutat, senyor Marescal, vol, com es de rahó, 
garanties del exèrcit del rey Felip de que seran 
respectades les seves llibertats, per tants reys con- 
cedides per un seguit de sigles, y que tanta de 
sanch ha costat lo conservaries. 

BERWICK 

Es massa tart pera ferme proposicions, y, ocu- 
pant ja les meves tropes part de la ciutat, sóch lliu- 
re d'aténdreus ò de passar a tothom a mata-degolla. 
Per tant, no s'intenti fer cap proposició, sinó ren- 
dirse y implorar la clemència del Rey. 

OLIVER 

.Barcelona no pot renunciar may a sos furs. 

DURAN 

May renunciarà a sos privilegis. 



44 JOAN DALLA 

BERWICK, fUriÓS. 

No es cas ja de parlar de privilegis, sinó de sal- 
var les vides, perquè vostra causa està perduda per 
sempre més. 

OLIVER 

Són aquestes les darreres paraules del senyor 
Duch de Berwick? 

BERWICK 

Les darreres. 

DURAN 

Donchs sols nos toca retirarnos y donar compte 
al Consell de la Ciutat de quines són les disposi- 
cions del senyor Duch. 

BERWICK 

Y un cop que les sàpiga la ciutat, torneu, senyors 
comissionats; torneu y torneu sense tardança, que'ls 
meus artillers queden esperant ab la metxa encesa 
al peu dels canons pera seguir enderrocant la part 
d'ella que ab prou feynes s'aguanta. 

DURAN 

En ella podrem sostenirnos, si cal, senyor Duch 
de Berwick. 

BERWICK 

Vos quedo esperant. Aneu. 

OLIVER 

Y penseu que també'ns queden canons, y que tam- 
bé tenim les metxes enceses. (Surten els comissio- 
nats.) 



ACTE SEGON 45 



ESCENA I V 



DUCH DE BERWICK, CORONEL FERRER y COMTE 
DE BAR. 



BERWICK 

Coronel Ferrer: són molt valents vostres pay- 
sans, y es llàstima que no defensin millor causa. 
Axò no ho puch proclamar en veu alta; però són ve- 
ritablement heròychs. 

BAR 

Sí; veritablement heròychs. 

BERWICK 

Perquè vos, coronel Ferrer, no merexèu formar 
part d'aquell llinatge. 

FERRER 

Els meus passats, senyor Duch... (Se senten 
mòlts crits a fora.) 



ESCENA V 

DUCH DE BERWICK, COMTE DE BAR, JOAN DALLA, 
SEVERET, CORONEL FERRER y soldats. 

BERWICK 

Al campament aquests crits? (Al comte de Bar, 
que se n'havia anat y torna.) 



46 JOAN DALLA 

BAR 

Al campament b'han introduhit un home y un noy 
que tot ho esvaloten. 

BERWICH 

D'hont venen? 

BAR 

De la ciutat. Els guàrdies els han detingut. Mes 
l'home us voldria parlar.. 

BERWICK 

A mi? Que vinguen. (Se senten més crits. A Fer- 
rer.) Són també, de,segur, paysans vostres. (Surt 
el comte de Bar, tornant a entrar totseguit da- 
vant de mòlts soldats, que no passen de la porta. 
Els soldats porten al mig a en Joan Dalla ab en 
Severet de la mà.) 

SOLDATS 

Pengèulos!— Matèulos! 

DALLA 

Pillastres! Mala gent! 

SOLDATS 

Morin! — Morin! 

DALLA 

Jo vull veure en Berwick. 

bar, a Berwick. 
Han entrat sense autorisació al campament. 

BERWICK 

Que surti tothom! (Els soldats se'n van.) 

DALLA 

Jo vull veure a en Berwick. Oy, Severet? 



ACTE SEGON 47 

SEVERET 

Sí, avi; sí, en Berwick. 

BERWICK 

Què voleu d'en Berwick? 

DALLA 

Li vull dir moltes coses. 

BERWICK 

Bon home: aneu; aneu. 

DALLA 

Nó, que li vull dir qu'es una mala persona, y que 
per les seves malifetes se condempnarà sense re- 
missió. Oy, Severet? 

SEVERET 

Sí, avi. Sí, avi. 

BERWICK 

Comte de Bar: feu que se'n vagi. 

BAR 

Aneu. Aneu. 

DALLA 

Y que abans no sigui mort patirà remordiments 
grans pel mal que haurà fet a la Terra. 

SEVERET 

Sí. 

dalla, al Comte de Bar. 

Dexèume estar a mi! Y que li surtiràn les ànimes 
dels que per ell han mort defensant les llibertats 
de casa nostra, y ab la pols de les sepultures li ce- 
garan els ulls abans de morir. (Somriu'l Comte de 
Bar. El Coronel Ferrer està neguitós. Berwick se 



48 JOAN DALLA 

mira fixament mòlt serio a en Dalla y a en Se- 
veret.) 

SEVERET 

Sí, avi; sí. 

DALLA 

Y anirà al Infern ab el séu rey malehit. Eh que 
sí, Severet? 

SEVERET 

Sí, sí. 

DALLA 

Y's couran en Berwick y'l rey dolent en les cal- 
deres. (Berwick riu.) Arri a les calderes! (Picant 
de peus.) 

FERRER 

Calla, beneyt, qu'estàs parlant ab el senyor Duch 
de Berwick. (El nen s'escapa de la mà del séu 
avi y fuig lluny de Berwick.) 

BERWICK 

No us atureu, per axò. Digueu tot lo que vulgueu,, 
que avuy estich de festa per sentirvos. Encara que'iu 
penso que ja m'ho haureu dit tot lo que sentiu la 
gent d'aquesta terra. Ja ho sé que l'odi que'm teniu 
es gran. 

DALLA 

Sí. Forsa; forsa! Però no Vos ho he dit tot, per- 
què, si he vingut a trobarvos, es per demanarvos la 
vida del homenot, general ò no sé lo qu'es, que ha 
fet penjar trenta vuyt dels meus paysans. Y axò es 
una malifeta per tot arreu del món. Els penjats 
eren homes de be, jo vos ho dich, que s'estimaven 
la seva Pàtria, y estimar la Pàtria no ho es un crim r 



ACTE SEGON 49 

que a la Pàtria may se la estima massa. Mireu 
aquest pobre nen. Un dels penjats era'l séu pare, y 
ara plora per ell. Y com ell hi han tantes altres 
criatures que ploren als seus. Y es horrorós, Ma- 
rescal Berwick, tenir sobre la conciencia una mar 
que ofega, feta de les llàgrimes dels infants. 

BERWICK 

No seguiu. 

DALLA 

Y potser si que al fons de la vostra ànima vos fa 
pena aquest crim de un general vostre. No teniu 
fills, Marescal Berwick? 

berwick: 

Que no seguiu, he dit. 

DALLA 

Ah! No'n teniu, nó, de fills! (Ab intenció.) Però 
encara hi hà un altre home a qui tenim més malícia, 
perquè es més dolent que Vos mateix. Es aqueix co- 
ronel Ferrer, (Miràntsel.) que ha sigut traydor a Ca- 
talunya posantse al costat vostre. (En Severet s'ha 
anat acostant.) Vos, Marescal Berwick, heu ajupit 
a Barcelona, perquè, s'ha de confessar, malviatge, 
que la ciutat ja no pot resistir l'envolum de les for- 
ces vostres, Y si ara féssiu un acte d'home, dexant 
lliure Barcelona ab sos privilegis y llibertats, la 
nostra Pàtria respectaria la memòria vostra sigles 
y sigles... 

BERWICK 

Oh! Què diu aquest home! 

FERRER 

Senyor: jo us demano que'l castigueu com se me- 
reix. Ses paraules són un afront pera vos y pels 

4 



50 JOAN DALLA 

que estimem el poder de Felip V, que es el pare de 
tots nesaltres, y a qui ell ha ofès miserablement. 

berwick, a Dalla. 
Y Vós què li contesteu? 

DALLA 

Que voldria ser sort per no haverles sentides les 
seves paraules. Y còm Vós, tot un Marescal de Fran- 
ça, s'abaxèu a fer cas d'aquest traydor a una Pàtria? 
Llensèulo lluny del vostre exèrcit, y si voleu donar 
un instant de goig a una ciutat malaventurada, feu 
ajusticiar al Coronel Ferrer davant de la Sèu, y, 
sinó, lliguèulo viu y tot a les potes del séu cavall, 
y que l'espedaci arrossegantlo pels carrers de Bar- 
celona fins que hi haja dexat de la seva carn les fi- 
lagarses aborrides... 

FERRER 

Senyor: jo no puch sofrir tanta insolència! 

BERWICK 

Me sembla, bon home, que ja haveu dit prou. 

DALLA 

May prou! 

FERRER 

No sé com ho consentiu. 

BERWICK 

Me sembla que bé deu estar permès al menys 
quexarse a un poble, cansat de traydors, anatema- 
tisarlos en veu alta davant dels homes dignes de la 
Terra. Jo vull la glòria que m'he guanyat ab les 
armes. Lo demés no es meu, y no ho vull per mi. 

FERRlíR 

Es que jo... 



ACTE SEGON 51 

BERWICK 

Prou, Coronel Ferrer! 

FERRER 

Senyor... 

BERWICK 

Ja prou! (A la porta s'hi ha acostat un soldat 
qü 1 espera ordres.) Y que vinguen a buscar a aquest 
home y a aquest nen. (Al Comte de Bar.) 

bar, que ha anat fins a la porta. 

Senyor Marescal: són aquí'ls comissionats de 
Barcelona. (El soldat ve a buscar a Dalla y a Se- 
ver et y se'ls emporta.) 

BERWICK 

Be està. 

DALLA 

Jo voldria dirvos ab lo meu nét que Barcelona, 
en nom de Deu Nostre Senyor, mereix... 

BERWICK 

Sí, sí. Com a catalans heu estat molt bé, sinó 
que jo no us puch escoltar ni una paraula més. 

DALLA 

Es que... 

BERWICK 

Sortiu ara mateix. (Al Comte de Bar.) Y que 
se'ls porti en llibertat a Barcelona. 

DALLA 

No hi hà remey per la ciutat, Severet! 

SEVERET 

Què'ns faran, avi? 



52 JOAN DALLA 

DALLA 

No hi hà remey! No hi hà remey! (Sortint.) 

berwick, a Ferrer. 
Veyèu? Axò es tot un home. 

FERRER 

Si jo hagués sigut un home com aquest encara no 
fóreu senyor d'aquesta ciutat tan hermosa. 

BERWICK 

Ara qu'entrin els comissionats. Acabem d'una ve- 
gada, y a vós ja us contestaré quan hagin sortit. 



ESCENA VI 

DUCH DE BERWICK, DURAN, OLIVER y CORONEL 
FERRER 



BERWICK 

Ben arribats. 

DURAN 

Ja veu'l senyor Marescal com nos hem donat àn- 
sia en tornar al campament. 

BERWICK 

Axis ho esperava. Parleu. 

OLIVER 

Debèm dir en primer lloch que en aquestes hores 
de treva la ciutat s'ha refet del cansament que su- 
fría, afadigada de tanta lluyta en mig de tanta fam. 
Però l'esperit de Barcelona està per damunt de son 
patir, y, ab tot y les ferides de son còs, està dispo- 
sada a tornar a la lluyta. 



ACTE SEGON 53 

BERWICK 

Ira de Deu! Encara? Però, si la ciutat està oberta 
per tot arreu; si no teniu ni pólvora ni bales! Còm 
vos defensareu, infeliços? 

DURAN 

Tenim l'arma blanca també, y us arrossegarem 
pels carrers, y quan entreu en nostres cases ja les 
haurem enceses perquè hi perdeu la vida. Y'ls tem- 
ples vos los tirarem al damunt perquè us ofegueu 
entre ses runes. Y fins la Sèu arborarem, y al vol- 
guer fugir, vos entrebancareu ab ses imatges y ses 
riqueses. 

BERWICK 

Sou valents! Però per què? 

OLIVER 

Y anèuhi també vós, senyor Marescal, y hi dexa- 
rèu la vida. 

BERWICK 

Malaguanyat valor, coronel Ferrer! 

FERRER 

Però per què, paysans meus, si esteu perduts? 

DURAN 

Paysans meus ha dit el traydor a Catalunya! 

FERRER 

Paysans vostres, sí! 

OLIVER 

Calleu! 

DURAN 

Calleu, sí, traydor! 



54 JOAN DALLA 

berwick, perquè Ferrer anava a enrahonar. 
Prou, Coronel Ferrer. 

OLIVER 

Calleu, que vos ho ha dit vostre senyor y amo. 

BERWICK 

Y bé: què'm proposa Barcelona? 

DURAN 

La ciutat de Barcelona'ns ha entregat les bases 
que portem, y que posem en vostres mans. 

berwick, rebutjantles. 
Llegíules vosaltres aquexes bases. 

OLIVER 

Proposicions que presenten, per la ciutat de Bar- 
celona y comunitats eclesiàstiques y seglars al 
senyor Duch de Berwick, els comissionats parla- 
mentaris: 

Primera. —Que quedin salves y segures les hon- 
res, vides y hisendes de tots els naturals y extran- 
gers vehins y habitants d'aquesta ciutat, sense 
que's fassi dany a ses persones, no permetentse 
saqueig ni hostilitat alguna en ses cases y béns, 
axis dels que's troben presents en aquesta ciutat 
de Barcelona com dels que's troben ausents. 

Segona. —Que a la ciutat de Barcelona y a sos 
naturals y habitants y a tots els demés Comuns y 
gremis de dita ciutat, axis eclesiàstichs com seglars 
y als indivíduus que'ls componen se'ls confirmin y 
s'obsei vin tots los drets, constitucions, prerogati- 
ves, privilegis, usos, consuetuts, immunitats, lliber- 
tats y exempcions, axis en lo Comú com en lo par- 
ticular, de la matexa manera que'ls han gosat fins 
al mes d'Octubre del anys 1705, concedits pels 
comtes de Barcelona y reys d'Aragó y Castella. 



ACTE SEGON 55 

berwick, axecantse y pegant un cop furiós 

sobre la taula. 
De rey a vassall no hi hà capitulació. Per lo tant, 
la ciutat te de sometres sense cap dilació, perquè, 
de lo contrari, manaré avançar les meves tropes, 
entregant la ciutat al saqueig y a la matança. 

DURAN 

Donchs indiqueu vós les bases de la capitulació, 
y les someterèm a la ciutat. 

BERWICK 

Es inútil lo que'm dihèu. Rendexis totseguit Bar- 
celona, perquè, ab lo ben colocades qu'estàn les 
meves tropes, no hi hà que pensar en rès més que 
en entregarse. En quant a lo demés, ja sé lo que 
dech fer, concedir y executar. Y tot ho te d'esperar 
Barcelona de la meva benignitat 

FERRER 

Jo m'atrevexo a proposar, de part del virey de 
Mallorca, que se li concedexi algun privilegi a cam- 
bi de la entrega y sumissió de Mallorca y de Ibissa. 

BERWICK 

Es tart. Es ja massa tart. 

OLIVER 

El coratge de Barcelona, la nostra dignitat, y 
l'amor que tenim ala nostra Terra, may desmentits 
pels fets, be merexen... 

BERWICK 

He dit que ja era tart. 

DURAN 

Es veritat que les vostres tropes ocupen tots els 
portells, rases, tres baluarts y part dels carrers de 



56 JOAN DALLA 

la Ribera. Però, axis y tot, podem assegurar que'ls 
ciutadans estan resolts a morir ans que rendirse a 
discreció. Tenim fets atrinxeraments en tot lo llarch 
de les guàrdies dels caps dels carrers, ab ses cor- 
responents peces d'artilleria, y alçades les lloses 
dels aqüeductes y clavegueres, y quan tot estiga 
perdut, tindrem la muralla de la Rambla ab els ca- 
nons que's toquen l'un ab l'altre pera defensar a- 
quella segona retirada. Y, per últim, si tanta fos 
nostra infelicitat, podem enfilarnos a Montjuich, y 
quan ho hagin guanyat tot les vostres tropes sabrem 
que la ciutat quedarà pels morts. (Tot axò derrer 
dit ab gran energia.) 

BERWICK 

Acabem d'una vegada. Tornèume la darrera con- 
testa aviat, y que's decidexi la ciutat a entregarse 
a discreció. No queda altre acomodament que la 
rendició immediata. 

OLIVER 

Comprenem mòlt bé la trista y penosa situació 
en que's troba la ciutat; però, ab tot, estem con- 
vençuts de que'ls barcelonins no dexaràn les armes 
sense una honrosa capitulació, y estem segurs de 
que les paraules de absoluta discreció'l Consistori 
no les admeterà, y s'estimarà més morir combatent 
al davant d'ells que suscriure una proposició tan 
deshonrosa. 

BERWICK 

Donchs no n'hi hà d'altra. 

duran, retirantse ab Oliver. 

Visca sempre la ciutat de Barcelona, que no sa- 
beu com acabaria de vèncer! (Ferrer somriu vol- 
guent anar a saludar a Duran y a Oliver.) Y vós 
no'ns saludeu, que sóu un infame. 



ACTE SEGON 57 

OLIVER 

Y en nom de Barcelona vos dihèm: Vergonya 
eterna a Vós, Coronel Ferrer, qu'estèu deshonrat 
per sempre davant del altar de la Pàtria! (Oliver y 
Duran surten.) 

ferrer, apart. 

Ells matexos! 



ESCENA VII 

DUCH DE BERWICK, CORONEL FERRER 
i? COMTE DE BAR. 

BERWICK 

Per Deu, qu'hem d'acabar a punta de dia. Axò es 
un poble boig! Què s'han cregut de mi? Sols queda 
un grapat d'homes morts de fam y de dones que'ls 
exalten. Ni que sortissin a la lluyta ferits y agonit- 
zants, y fins que tinguessin poder pera alçarse'ls 
morts... Miserables! Perquè un temps manaren al 
Mediterrani's creuen que'l món encara es séu. Y les 
ruines del séu poble no s'alçaràn may més, que'l Rey 
Felip fins farà esventar les cendres d'aquesta ciu- 
tat vanitosa. Què us sembla, Coronel Ferrer? 

ferrer 
Jo lo que voldria, senyor Marescal de Berwick, 
es que manéssiu a vostres tropes que'm tractessin 
ab un xich més de consideració per lo mòlt qu'he 
estat en aquesta guerra a favor del Rey Felip, a qui 
desitjo vida pròspera. 

berwick, ab mòlta supèrbia. 
Y què? 



58 JOAN DALLA 

FERRER 

Donchs que, en lloch de tractarme ab considera- 
ció, vostres oficials me miren ab desdeny, y fins 
quan jo passo giren la cara ab despreci. 

BERWICK 

Jo us aconsello, Coronel Ferrer, que us resigneu 
a la actitut del meu exèrcit. 

FERRER 

Donchs jo no m'hi resigno, senyor Marescal, y'in 
revolto contra'l desagrahiment grosser... 

BERWICK 

Grosser? Què heu dit? Grosser ab vós? Y qui sóu 
vós? Mirèuse de cap a peusí Qui sóu vós? Un tray- 
dor a la vostra Pàtria, y'ls traydors a la seva Pàtria 
sempre són despreciables. Davant nostre sempre 
ho sereu un traydor. Y axò es lo que us volia dir, 
Coronel Ferrer. 

FERRER 

Mercès al Coronel Ferrer gosa d'aquesta nova 
gloria'l Marescal Duch de Berwick. 

BERWICK 

Miserable! 

FERRER 

M'insultèu, Marescal! 

BERWICK 

Sí, y us trech de ma presencia. 

FERRER 

A mi, vós? 

BERWICK 

Sí; fóra d'aquí! (Alçant el braç pera pegar/i. 
Ferrer surt quan encara'l Marescal te'l braç al- 
çat.) 

TELÓ 



Acte tercer 



Claustre de la Sèu de Barcelona bastant malmès de 
resultes del bombardeig del siti. Es al matí. 



ESCENA PRIMERA 

DURAN, FRANCISCO y BLAY, y a distancia 
gent del poble de Barcelona. 

duran, dirigintse a Francisco y a Blay y a algú 
més del poble. 

Veyèu que poca gent ha comparegut? 

BLAY 

Molt poca! 

FRANCISCO 

Es que va venint. 

DURAN 

Què se sab d'en Joan Dalla? 

FRANCISCO 

No més sabem que fa quatre dies que ha sortit per 
anar a veure la gent de la Montanya ab la esperan- 
ça d'axecarlos. Y encara no es aquí. 



60 JOAN DALLA 

DURAN 

Fantasies d'en Joan Dalla, que's pensa que tot- 
hom es exaltat com ell. Quan hi havia tanta gent 
alçada pels pobles, a les ordres del Marquès de 
Poal, qu'es un valent, no's va poguer conseguir fer 
entrar ni un sol home a Barcelona, llavors que la 
ciutat se defensava per tot arreu, y's te de lograr a- 
xecar la gent altra vegada, ara que Barcelona està 
humiliada y rendida? 

FRANCISCO 

Ell hi creu, y ja sabeu que sab engrescaria. 

BLAY 

Abans d'aquella derrota per la Montanya, en que 
varen penjar a tants dels nostres, prou. Però des- 
prés nó. Ab això no'ns fem gayres ilusions. 



ESCENA II 
Els matexos y OLIVER. 

OLIVER 
Salut, companys! Què hi ha de nou?' 

DURAN 

Rès. 

OLIVER 

Y d'en Joan Dalla? 

DURAN 

Per ara no ha tornat. 

OLIVER 

Ell havia encarregat que tots els bons patriotes 



ACTE TERCER 61 

fossin aquí aquest matí. Y ja veyèu que poca gent 
ha comparegut! 

DURAN 

Es que'ls bons patriotes s'acaben. 

BLAY 

No dihèu axò, per Deu! 

OLIVER 

Jo ja no volia venir, perquè ja m'ho pensava que 
un cop vençuts y entregats no tornaria a haverhi 
entusiasme 

DURAN 

Jo tampoch hi creya. Però, havent sigut nosal- 
tres dos els representants de Barcelona pera con- 
certar la pau ab en Berwick, m'he cregut que'l no 
comparèxer avuy a vostra crida (Als que te a la 
vora) en nom del poble, que deyau, podria fer sos- 
pitar de nostra llealtat. Y axò may! Si fos possible 
intentar rès, també hi tornaríem nosaltres dos a la 
brega, més que més no havent conseguit absolu- 
tament rès d'en Berwick. Veritat, company? (A 
Oliver ) 

OLIVER 

Ab l'ànima y la vida! 

DURAN 

No hi ha rès que fer; ja ho veyèu. Se n'han anat 
tots els militars que han pogut, y als que's queda- 
ren y a altra gent d'armes els han agafat. 

OLIVER 

A en Casanova y a en Villarroel no se'ls troba 
enlloch. 



62 JOAN DALLA 

DURAN 

No són morts. Si fossin morts no'ls amagarien, 
N'estich cert. Els més fidels dels seus hauran con- 
seguit trèurels d'amagat de Barcelona pera salvals- 
hi la vida. 

FRANCISCO 

Aquest Berwick es un vil condempnat, y acabarà 
ab tota la nostra gent. 

BLAY 

Escoltem. Una crida dels que ara'ns manen. (Se 
sent a fóra aquesta crida:) 

«Se fa saber en nom del generalíssim de Catalu- 
nya senyor Duch de Berwick que aquest matí's 
cantarà en la Sèu de Barcelona un solempne Te- 
Deum en commemoració d'haverse apoderat les 
tropes de Sa Magestat Felip V de totes les ciutats 
y viles que s'havien revoltat contra son poder, y 
mana a tothom generalment que assistesca a aquest 
acte, acatant les ordres del generalíssim senyor 
Duch.» 

FRANCISCO 

No hi assistiré pas jo. 

BLAY 

Ni jo. 

duran, a la demés gent. 
Y vosaltres, companys? 

POBLE 

Tampoch!— No hi anirem! — Ningú! 

oliver 
Mes si encara no se sab en quin altar se podrà 
celebrar la cerimònia, perquè tots estan malmesos, 



ACTE TERCER 63 

y la volta de la Sèu està esquerdada y a punt de 
caure! 

FRANCISCO 

Axis los hi caygués damunt al acte de la cerimò- 
nia! 

DURAN 

Y còm s'ho callaven que aquest acte'l volien ce- 
lebrar avuy. 

OLIVER 

Ho feyen perque'l poble no pogués fer barrica- 
des per privar el pas de la seva cavalleria quan 
anés a acompanyar a en Berwick a la Sèu. 



ESCENA III 
Els anteriors y FERRER 

ferrer, a Duran y a Oliver. 
Ola, senyors! Per vosaltres venia de part de la 
gent d'en Berwick. 

DURAN 

De la gent d'en Berwick a nosaltres? 

OLIVER 

Entregada la ciutat no hi tenim més tractes ab 
aquest mal subjecte. 

FERRER 

Jo us prego que no parleu tan alt, que, ab tot y 
haver sigut els embafadors de la ciutat, podriau 
empenedírvosen. 



64 JOAN DALLA 

DURAN 

Al estat a qu'hem arribat tant nos deu fer morir 
com viure. 

OLIVER 

Digueu. 

FERRER 

El Duch de Berwick te molt interès en saber 
hont està amagat en Casanova. 

DURAN 

Y vós sóu l'encarregat de buscarlo? 

FERRER 

Jo tinch molt interès en poderli dir, convençut, 
com n'estich, de que no ho vol saber per cap mal. 

OLIVER 

Encara que ho sabéssim no us ho diriem. 

DURAN 

La veritat es, senyor Coronel, que no us deu es- 
tranyar, dat lo càrrech quedesempenyèu en aquesta 
guerra prop d'en Berwick. 

FERRER 

M'heu judicat malament a vora d'en Berwick, 
que, gràcies a la meva proximitat al Marescal, no 
s'han comès les atrocitats qu'eren de témer. 

DURAN 

Encara més? 

OLIVER 

Fa tanta pena escoltar vos, que ni se us pot 
sentir. 



ACTE TERCER 65 

FERRER 

Es que aquí no'l conexèu al Marescal, que jo us 
asseguro que es un bon home, de bones entranyes. 

DURAN 

No seguiu. 

OLIVER 

Al contrari. Dexèulodir. Companys: acostèuvos 
tots pera sentir a aquest home, que, encara que no 
ho sembli, es català de pare y mare. No es Veritat, 
Coronel Ferrer? 

FERRER 

Sí; com tots vosaltres. (Remor general.) 

FRANCISCO 

No com tots nosaltres; nó! (Remors.) 

OLIVER 

Però escoltèulo, que'ns està fent l'elogi d'en 
Berwick. (Més remors.) 

FERRER 

Donchs sí: estava dihent que no conexèu'l fons 
de la seva ànima, y ja veureu, un cop tinga ben se- 
gura aquesta ciutat y tota la Catalunya, ab l'ascen- 
dent que jo hi tinch, com influhirà ab el Rey Felip 
pera que Barcelona recobri'l séu esplendor. 

BLAY 

Axò no ho podrà fer may'l Rey Felip, que no'l 
tindrem may per rey nostre, encara que aquest ho- 
menot li aconsellés, que no ho farà, perquè són tan 
dolents l'un com l'altre. 

DURAN 

Ja ho veyèu, Coronel Ferrer. Y ara dexèunos 



66 JOAN DALLA 

tranquils ab nostra desolada Barcelona. Y Vós aneu 
a gosar del triomf d'aquexos vencedors, als que 
tant heu ajudat. 

FERRER 

Per la pau y benestar de tots a la fi. 

OLIVER 

Anèulo a gosar, que no'l gosareu gayre, per xò. 

FRANCISCO 

Nó; perquè'ls traydors per tot arreu Ve un dia 
que reben la seva paga. 

FERRER 

Es que jo per vostra llengua us puch fer agafar 
aquí mateix. 

FRANCISCO 

Potser vos costaria la vida. 

DURAN 

Companys: apartèuvos d'aquest home! 

BLAY 

Sí; veniu tots. (Tots hi van.) Y esperem a en 
Joan Dalla, que deu estar a punt de venir. 

POBLE 

Y que vindrà! 

FRANCISCO 

Estiguemne segurs. 

POBLE 

Sí que vindrà! 
ferrer, acostantse a Duran y a Oliver. 

Y ara lo que us pertoca fer a vosaltres pera'l bé 
de nostres paysans... (La gent se va retirant.) 



ACTE TERCER 67 

BLAY 

Ja tornarem quan en Dalla sigui aquí. 

DURAN 

Sempre ho procurarem, costi lo que costi. 

FERRER 

De moment jo us prego que aconselleu a tothom 
que assistesca al Te-Deum aquest matí. 

OLIVER 

Y teniu seguretat de que's cantarà avuy aquest 
Te-Deum? 

FERRER 
Sí. 

DURAN 

Però si no's trobarà qui'l canti ni teniu altar pre- 
parat... 

FERRER 

Tot hi serà al moment que convinga. 



ESCENA IV 
Els matexos y GERVASI, que ve de la Sèu. 

FERRER 

Mireu: aquí ve un bon amich meu, que us ho dirà 
com està tot. 

DURAN 

Bon amich vostre? 

OLIVER 

De segur, donchs, qu'es un traydor. 



6S JOAN DALLA 

FERRER 

GerVasi: què hi hà? 

GERVASI 

Surto de la Catedral. Vinch d'ajudar a montar 
l'altar pel Te Delim. 

FERRER 

Ja ho sentiu. 

GERVASI 

Es un altar improvisat, perquè les bombes han 
malmès tots els altres. Se veu que, més que a rès, 
apuntaven als temples y a les grans cases.' 

DURAN 

Y qui'l cantarà'l Te-Deum? 

GERVASI 

No seran gayres a cantarlo; però ja n'hi haurà 
prou. Pagant Sant Pere canta. 

FERRER 

Tot serà a punt, donchs. 

GERVASI 

Es clar! 

duran, a Gervasi. 

Y tu, segons sembla, has ajudat a montar l'altar. 

GERVASI 

Jo sol he fet més que tots els altres. 

OLIVER 

Tu que has exposat' la teva vida per la Pàtria! 

GERVASI 

Jo sempre he cregut que la rahó era tota del Rey 



ACTE TERCER 69 

Felip. Mes m'ho havia callat. Que ho digui'l Coro- 
nel Ferrer si no he servit sempre la bona causa. 

DURAN 

Me vols creure? Vésten lluny, perquè a Barcelo- 
na als que són com tu'ls hi perilla la vida. 

GERVASI 

No pas ara! No pas ara! Coronel Ferrer: aconse- 
lleu a Berwick que posi manilles y mordaces a 
aquesta gent. D'altra manera'ns ne faran una. 
(Torna a entrar a la Sèu.) 

DURAN 

Quin fastich, veritat? (Dirigintse a Oliver.) 

FERRER 

Ja ho heu sentit lo que'm demana, senyors dele- 
gats per Barcelona! ' 

OLIVER 

Feu, donchs, a mida del séu gust, que també deu 
ser el vostre. 

FERRER 

Jo abans de tot vull la sumissió franca de tota 
Catalunya, y per conseguirho ajudaré en tot a... 

DURAN 

A la ciutat? 

FERRER 

Nó: al Duch de Ber-wick. 

DURAN 

Donchs posèunos mordaces y grillons. 

FERRER 

Haurem de ferho. 



70 JOAN DALLA 

DURAN 

Llàstima d'una bala... 

FERRER 

Ne necessitariau moltes. 

OLIVER 

Ja'n queden. Y mans per ferne y engegaries! 

FERRER 

Aquí nó. 

DURAN 

Y dies, y anys, y fins sigles. Que podran arrasar 
Barcelona; però, arrasada y tot, sobre sos fona- 
ments se'n axecarà una altra, que serà no més dels 
catalans y eterna. 

FERRER 

Quedeu en pau, senyors delegats. 

DURAN 

Aneu, vós; aneu. 

ferrer, sarcàstich. 

Y no les perdeu may les esperances! (Se'n entra 
a la Sèu.) 

duran, a Oliver. 
Sortim, que no'ns fassin assistir al Te-Deum. 

oliver, a la gent del poble, que està a V altra 
part del claustre. 

Sí; aneu tots a casa vostra, que, ja ho veyèu, en 
Joan Dalla no ve. Aneu, que us farien entrar a la 
Sèu pet força. (Surt tothom per diferentes ban- 
des menos cap al temple. El darrer d'anàrsen, v 
que no arriba a desaparèxer , es en Francisco.) 



ACTE TERCER 71 



ESCENA V 

FRANCISCO y LAYA 

laya, arribant del carrer. 
Francisco! 

FRANCISCO 

Laya! Què vens a fer aquí? 

LAYA 

Vinch a resar una estona. Avuy fa un any que'ns 
va caure la bomba que matà al pare y a tu t'arrencà'I 
braç. No te'n recordes qu'era avuy? 

FRANCISCO 

Prou' Devia ser en aquesta hora: veritat? 

LAYA 

Sí; en aquesta hora. Tu y'l pare acabavau de pu- 
lir una daga pera'l Conseller en Cap. No es axò? 

FRANCISCO 

Y no la vàrem acabar, ni ja s'acabarà may. 

LAYA 

Donchs l'hem d'acabar jo y tu. 

FRANCISCO 

Are sí que finida la guerra. .. 

LAYA 

Donchs jo la acabaré sense tú, que ja'n sabré 
ara. 



72 JOAN DALLA 

FRANCISCO 

Y serà pel teu marit: veritat? Perquè ara sí que 
us casareu aviat. Y jo me'n aniré lluny. 

LAYA 

Tu no te'n aniràs may d'allà hont jo siga, pobre 
Francisco! Y en quant a nostre casament, Veurem 
còm anirà encara. 

FRANCISCO 

Nó, nó; que jo desitjo que sigueu feliços! 

LAYA 

Feliços? Hont es ara en Gervasi? 

FRANCISCO 

No ho sé. 

LAYA 

Es que m'han dit que en Gervasi ha sigut traydor 
a Barcelona, y fins m'acaben d'assegurar que està 
treballant ara a la Sèu perquè avuy mateix se puga 
cantar el Te-Deum d'en Berwick. Y si es veritat, 
jo per axò no hi passo. Que ho sabs tú? Dígamho, 
si ho sabs! 

FRANCISCO 

No sé rès jo. (Vegentse que ho sab y no vol 
dir ho.) 

LAYA 

Mira: tant decidida que venia a pregar per la 
animeta del pare, y ara, per por de trobar a en 
Gervasi, no goso entrar a la Sèu. 

FRANCISCO 

Déxaho córrer. Ja hi aniràs una altra hora, quan 
haja passat aquesta vergonya d'avuy. Y jo t'hi 
acompanyaré. 



ACTE TERCER 73 

LAYA 

Nó; nó. Anémhi ara. 

FRANCISCO 

Ara nó. 

LAYA 

Es que hi hà en Gervasi. 

FRANCISCO 

Que nó.'t dich! 

LAYA 

Tens l'ànima d'or. Tu sabs alguna cosa, y encara 
m'ho amagas. Mes no't val, perquè ara surt. No li 
diguis que sóch aquí. (Se fa enrera perquè de cop 
no la vegi en Gervasi.) 



ESCENA VI 
LAYA, GERVASI y FRANCISCO 

GERVASI 

Ola, Francisco! Estich cansat de tant treballar. 

FRANCISCO 

No sé perquè us escarrasseu tant. 

GERVASI 

Perquè en Bervvick quedi content. 

LAYA 

Gervasi! 

GERVASI 

Ah!; ets aquí, Laya? 



74 JOAN DALLA 

LAYA 

Sí. Avuy fa un any que van matar al pare, y vinch 
a resar. Vols venir ab mi? 

GERVASI 

No puch ara. Haig d'estar per altres feynes 

LAYA 

Sí; tens d'estar per en Berwick, que aviat arri- 
barà pera pregar al séu Deu, que no deu ser pas 
el Deu nostre. 

GERVASI 

Què't diré...! 

LAYA 

Parla clar, home! Jo ja m'ho temia, y m'ho havien 
dit. Però jo no ho Volia creure que t'havías empas- 
sat als enemichs nostres. Y fins m'havien assegu- 
rat que mentres durà'l siti servias d'espia a les or- 
dres secretes d'aqueix traydor ben provat que's diu 
Ferrer. 

gervasi, a Francisco. 

Ja deus haver sigut tu qui li ha anat ab histories! 

FRANCISCO 

Jo no he dit may rès de tu. Que ho digui ella! 

LAYA 

En Francisco may me'n ha dit rès de tu. Ab axò, 
vina ab mi a la Sèu ara. Y si no vens, ja vindrà en 
Francisco. Anem! 

GERVASI 

No puch. Ja t'ho he dit. Y ja estich tip de veure 
sempre ab tu a aquest home. 



ACTE TERCER 75 

LAYA 

Anem, Francisco; anem! 

gervasi, a Francisco. 
Tu te'n vas per un altre cantó. Ab ella no ho 
vull. 

FRANCISCO 

Jo faré lo que ella'rrf diga. Y no'm facis enra- 
honar. 

• GERVASI 

Fóra d'aquí! 

LAYA 

No't moguis; y si'm vols be, enrahona d'una ve- 
gada. 

GERVASI 

Ves, esguerrat! 

FRANCISCO 

Donchs ara si que enrahonaré, perquè ja es con- 
ciencia callar, Laya! Per l'ànima de la mare, qu'es 
al Cel, jo t'ho dich: aquest home es un traydor a 
Catalunya, y fa temps que cobra per axò. 

GERVASI 

Ments! 

LAYA 

Digas. Digas. 

FRANCISCO 

Ara fa un any, quan Van tirar la bomba que Va 
enfonzar la casa d'aquesta, ja feyas de traydor, y, 
com t'he dit, ja tenías paga. Jo te'n presentaré tes- 
timonis, si vols. 

LAYA 

Y tu't vols casar ab mi y dius que m'estimas? 



LAYA 



FRANCISCO 



76 JOAN DALLA 

GERVASI 

Sí que t'estimo; sí. 

LAYA 

Oh, quina vergonya! 

GERVASI 

Y encara's tindria de veure si lo que jo he fet es 
traydoría. 

Apartat! 

Ja'l sents! 

GERVASI 

Tot lo que jo he fet, que ja t'ho esplicaré, es per 
la Voluntat que't tinch, Laya: per fer nostra felici- 
tat; per sortir d'aquesta pobresa en que vivim y 
arribar a un lloch ben alt, essent tu y jo la enveja 
de tothom. 

LAYA 

Y qui t'ha dit que jo vulga surtir de ma pobresa 
honrada apartantme dels meus vehins de totala vida? 
Jo seré sempre com he nascut y com m'han fet els 
meus pares. El meu pare m'ho va dir al morir: La- 
ya; sigas sempre meva encara que jo no siga al 
món. Jo't veuré des del Cel y vetllaré per tú. Y al 
Francisco, que's dessangnava al costat séu, li va 
dir: Si vius, Francisco, no abandonis may a la meva 
filla. 

FRANCISCO 

Y jo no t'he dexat may des d'aquell dia, y no't 
dexaré may si't puch servir. Ja tu ho sabs. 

LAYA 

Sí; ja ho sé, Francisco. 



ACTE TERCER 77 

GERVASI 

Y jo què hi puch fer si'ls etzars de la vida m'han 
portat hont soch? 

LAYA 

Lo que has de fer es apartarte de mi per sempre. 

GERVASI 

Nó, Laya, perquè jo t'estimo més cada dia, y vull 
ser feliç ab tu. 

LAYA 

Jo ab tu no ho seria de feliç, perquè avuy me 
repugnas y'm fa vergonya d'haverte estimat tant. 
Vés pel món; vés ab els traydors, que prou ne tro- 
baràs, y dónalshi aquest amor que's ven per un 
grapat de moneda, molta d'ella robada a nostres 
llars. 

GERVASI 

Laya: escóltam! 

LAYA 

Nó; déxatn. 

FRANCISCO 

Déxala, que t'ho diu! 

GERVASI 

Y a tu't trencaré l'altre braç si no te'n vas ara 
desseguida. 

LAYA 

Se'n anirà ab mi. 

GERVASI 

Nó; sol! 

FRAÏVCISCO 

Anem, Laya! (Van a sortir.) 



78 JOAN DALLA 

gervasi, anàntseli a tirar damunt. 
Brètol! 

laya, a Gervasi. 
Déxal! (En Francisco li posa'l braç devant, y la 
Laya's posa entremig dels dos.) > 

gervasi 
Te mataré! 

LAYA 

Correu! (Cridant.) 

gervasi, tot anàntsen cap al temple. 
Ja't trobaré! Ja't trobaré! 

LAYA 

Aquest home que vols matar serà'l meu marit. 
Anem Francisco! 

FRANCISCO 

Anem, Laya! (Surten cap al carrer.) 



ESCENA VII 
JOAN DALLA y en SEVERET 

DALLA 

No'ns han dit rés la Laya ni en Francisco. Estich 
segur de que ni'ns han vist. (Fa un instant que ha 
entrat ab en Severet en escena.) 

SEVERET 

Per què hem trobat a fóra tants soldats dels al- 
tres fent dues rengleres? 



ACTE TERCER 79 

DALLA 

No ho sé jo! Com que ara ja entren aquí com a 
casa seva! 

SEVERET 

Y per que Is hem dexat entrar nosaltres? Aquí es 
a casa nostra. No, avi? 

DALLA 

Sí, Severet. Però ells ens han guanyat 

SEVERET 

Y per què'ls hem dexat guanyar? 

DALLA 

Perquè nosaltres hem sigat cobarts, y si no ha- 
guéssim sigut cobarts, tots els d'aquí seriem morts 
abans d'entrar la mala gent. Y axò fóra un cemen- 
tiri. 

SEVERET 

Y vós y jo també fórem morts. Nó, avi? 

DALLA 

També. 

SEVERET 

Donchs jo no'n vull ser de mort. Però si vós 
fóssiho mort, jo també voldria serho, avi. 

DALLA 

Pobre fill meu! 

SEVERET 

Y si jo fos mort y vós no ho fóssiu, jo me'n ani- 
ria ab el pare, que ja'l trobaria, ja, al pare. Dihent 
als altres morts: que hauriau vist al pare? 

DALLA 

Pobret! 



80 JOAN DALLA 

SEVERET 

Que va morir totseguit, quan el van penjar, el pa- 
re, avi? 

DALLA 

Sí. 

SEVERET 

Y ara què fem aquí? 

DALLA 

Ens han de venir a trobar els catalans que enca- 
ra són valents y voldrien tornarhi altra vegada. 

SEVERET 

Y que són gayres? 

DALLA 

No ho sé. 

SEVERET 

Quants? 

DALLA 

Ja ho veurem. 

SEVERET 

Es que a Montanya no n'hem trobat cap. 

DALLA 

No ho diguis, Severet, que sí que n'hi han mòlts 
a Montanya. 

SEVERET 

Quants? 

DALLA 

No ho sé. 

SEVERET 

Tampoch ho sabeu? 



ACTE TERCER 81 

DALLA 

Forces. 

severet, plorant. 
Es que no n'hi hà cap, avi. Tothom te por. Y aquí 
també. 

DALLA 

Calla; calla, Severet. 

SEVERET 

Y còm es que ploreu ara, avi? 

DALLA. 

No ho sé, fill meu. No ho diguis a ningú, Seve- 
ret. Ploro per la meva Terra, que s'està morint. 
Hont són mos germans, Severet? Ens haviem de 
trobar aquí ab els més decidits. Y, ja ho veus: no 
hi hà ningú. Hont són, Severet? 

SEVERET 

Potser tots són morts, que'ls han penjat com al 
pare. No ploreu més, avi. Veyèu? Jo no ploro, que 
no més m'enrabio. (En Severet arrenca en plor 
fort perquè veu plorar al avi.) 



ESCENA VIII 
BLAY, JOAN DALLA y en SEVERET. 

BLAY 

Ola, Joan Dalla! 

DALLA 

Ola! 



82 JOAN DALLA 

BLAY 

Gràcies a Deu qu'heu arribat! 

DALLA 

Es que vinch de molt lluny, y ab en Severet... 
Però còm es que no hi hà ningú aquí? 

BLAY 

Ja vindran. 

DALLA 

Jo lo que us dich es que vinch de la Montanya de 
Catalunya, hont vos vaig prometre que aniria a re- 
cullir gent pera tornar a combatre a aquests male- 
hits, y axis com l'altra vegada no van poguer en- 
trar els somatents a Barcelona, entrarhi ara y fer 
foch dia y nit y trèurels a tots de casa. 

BLAY 

Y bé: què han determinat aquella gent? Quants 
se n'han allistat? 

DALLA 

Veureu: allistats, axò que's diu allistats, cap. Pe- 
rò entusiasmats per la causa de Catalunya, tothom. 
Y m'han promès que vindran tots a ajudarnos. Fins 
tenen una oració, que !a van aprenent de poble en 
poble. Y veureu que us la diré perquè la aprengueu. 
(De mica en mica ha anat comparexent gent en 
escena.) La oració diu axis; 

Parenostre Jesucrist, 

Madona Verge Maria, 

girèu'ls ulls de pietat 

a la pobra Pàtria mia. 

L'han lligada mans y peus, 
la sanch per son còs fa via. 



ACTE TERCER 83 

Ni ab la pau dintre del Cel 
feliç l'ànima seria. 

Catalans som y serem, 
que'ns ne vàreu fer un dia. 
Ay, Catalunya del cor, 
no volem sens tu alegria! 

Allunyeu als malfactors 
de la nostra companyia 
Pare nostre Jesucrist, 
Madona Verge Maria. 

(Remor d'aprobació de la gent.) 

BLAY 

Y quan vindran a ajudarnos? 

DALLA 

De primer diuen que'ns axequèm els d'aquí dins, 
qu'ells ja seguiran. 

BLAY 

Y dels decidits, quants n'han entrat ara a Barce- 
lona? 

DALLA 

Ab nosaltres cap. Però'n vindran molts a la pri- 
mera senyal. Abans volen sentir la nostra campana 
de Somatent, la Honorata, diuen. 

BLAY 

No m'agrada tot axò que dihèu, pobre Joan 
Dalla! 

DALLA 

Y jo què vols que t'hi digui? (Commogut.) Si do- 
nant la meva vida pogués moure la de tots els cata- 
lans, la daria totseguit. 



84 JOAN DALLA 

SEVERET 

Tenen por, avi! 

DALLA 

No ho tornis a dir axò, Severet! 

SEVERET 

Si que tenen por de morir, avi! 

BLAY 

Donchs si esperen que'ls cridi la Honorata, es en 
va, perquè la Honorata no's tornarà a sentir may 
més. May més, pobre Joan! 

DALLA 

Y la gent d'aquí què fa? Dígamho, Blay. No veig 
casi ningú aquí. Y ja sabs còm quedarem. 

BLAY 

Ja hi havia molta gent. Però ha vist que Vós nó 
arribavau, y ha entrat la desconfiança. 

dalla, furiós. 
Desconfiança de mi? 

BLAY 

No desconfiança del nostre amor a nostra causa. 

DALLA 

Desconfiança de mi? 

BLAY 

Nó, us dich. Desconfiança de que us dexessin 
entrar a Barcelona. 

DALLA 

A mi no'm priva'l pas ningú, y si m'haguessin 
ferit, ferit y tot fóra aquí (Va comparexent algu- 
na més gent 'del poble) ab T en Severet altra ve- 
gada. 



ACTE TERCER 85 

BLAY 

No hi hà mas gent aquí perquè ara s'està prepa- 
rant una cerimònia, y'ls bons patricis no Volem 
assistirhi. 

DALLA 

Y ahont aquesta cerimònia? 

BLAY 

Aquí a la Sèu. 

DALLA 

Y quina es aquesta cerimònia? 

BLAY 

El Te-Deum de les tropes vencedores. 

DALLA 

Quan? 

BLAY 

Ara mateix. 

DALLA 

Hi assistirà en Berwick? 

BLAY 

Sí, es clar, com qu'es per ell que's fa la festa! Ja 
te a punt el reclinatori. 

DALLA 

Qui l'ha dexat? 

BLAY 

No ho sé. 

DALLA 

De segur un noble barceloní. 



86 JOAN DALLA 

BLAY 

Jo no acuso a ningú sense saberho. Però veniu, 
y veureu l'altar preparat. 

DALLA 

No ho vull veure. 

BLAY 

Fins a la porta tantsols. 

DALLA 

Abans de mourem d'aquí que quedi mort. (Se 
senten tochs de trompeta fóra.) 

BLAY 

Escolteu. Es en Berwick que ve ab ses tropes. 



ESCENA IX 
Els matexos, FRANCISCO y poble. 

francisco, entrant ab alguns més del poble. 
Ja hem arribat, Joan? 

< DALLA 

Y donchs? 

FRANCISCO 

Però aquí no hi podem estar perquè està arribant 
en Berwick pel Te-Deum, y potser nos hi farien 
anar per força si érem masses aquí. 



A mi no m'hi faran anar per força. Ni a n'en Se- 
veret tampoch. (Entren alguns més del poble.) 



ACTE TERCER 87 

FRANCISCO 

Mireu: han sapigut que haviau arribat, y Van ve- 
nint. 

DALLA 

Vos penseu que estan desanimats els de fóra, y 
Veig que hont ho esteu es aquí a ciutat. 

FRANCISCO 

Nó; d'ànima no ho cregueu. 

DALLA 

Si no ho estessiu, còm haurïau passat per la ver- 
gonya, sense rebelarvos, de que ai cap de quatre 
dies de cayguda Barcelona s'hagués atrevit en Ber- 
wick a Venir ell mateix a ciutat y a trepitjar nostra 
catedral? Abans de consentirho haver farsit de pól- 
vora tot l'altar, y quan ell fes oració, llensarhi un 
ciri encès y que tot anés enlayre. Les campanes! 
(Se senten tocar.) Té; ja deuen ser aquí! Quina 
tristesa que fa'l sentir les campanes! Des de que va 
caure ferit en Casanova que no les haviem sentides. 
Y toquen a festa les campanes! Fèules callar, per 
Deu! Que no toquin més! 

FRA:vasco 
Ja no manem nosaltres al campanar! 

BLAY 

Són d'en Berwick les campanes! Com tota la 
ciutat es d'en Berwick! 

DALLA 

Ja'l sento venir aquest home. (Se sent trepig de 
cavalls sobre les pedres del carrer.) 

francisco, a Dalla. 
No crideu, que no'ns treguin! 



8S JOAN DALLA 

DALLA 

Jo sí que cridaré; sí. Però ara que entri a la Sèu, 
y que vagi a seure en la cadira de la ciutat, que, 
quan hi segui, jo hi aniré y le'n treure. Y després 
que'm matin, que moriré content. 

POBLE 

Sí!— Per tots!— En nom de Barcelona! (Remor 
dins del temple.) 

DALLA 

Ja'ls sento, que ja són dins de la Sèu. Escolteu 
tots. Omplíuvos l'ànima d'aquexos remors d'odi, 
que són dels enemichs de Catalunya, que són con- 
tra nosaltres. La nostra Sèu, companys, la casa 
sagrada del nostre Deu, està plena d'odis. Allíhont 
ens han batejat a tots; allí hont hem caygut de 
genolls pregant a nostre Deu per la felicitat de 
tota la nostra Terra, aqueix lloch es avuy la presa 
de Satanàs. Escolteu. Canten. Y s'ha trobat qui 
pregui per nostres enemichs! 

blay, en veu baxa. 
Mòlt pochs se n'han trobat. 

FRANCISCO 

Per força! 

DALLA 

No hi hà fortes que valguin contra de l'ànima. 
Mala llevor de traydors! Dexèume anar a mi! Tot 
sol jo! (Al anar a obrirse pas cap al temple entren 
per altre porta Duran v Oliver.) 



ACTE TERCER 89 



ESCENA X 

DURAN, OLIVER, DALLA, BLAY, FRANCISCO, 
SEVERET, LAYA y poble. 

duran, sortintli al pas. 
Hont aneu, Joan? 

DALLA 

A acabar ab aquesta infàmia que vosaltres con- 
sentiu. De Deu no més n'hi hà un, y aquest es el 
nostre. 

duran 
No us mogueu. 

DALLA 

Vosaltres no maneu aquí! Heu consentit en no 
ser ningú! Sou servents d'en Berwick! 

OLIVER 

Ciutadans: si voleu salvar vostra vida no dexèu 
entrar ara a la Sèu a aquest home. 

DALLA 

Pas! Pas vos dich! (Ningú s'aparta.) 

BLAY 

Esperèuse, Joan Dalla! 

DALLA 

Que vull arrencar en Berwick de la cadira de la 
ciutat y arrossegarlo per terra! 

DURAN 

Que no passi, companys! (Remors del poble.) 



90 JOAN DALLA 

POBLE 

Esperèuvos! — No entreu! 

DALLA 

Dexèume! Que'm dexèu! 

POBLE 

Donchs que hi vagi! 

DURAN Y ALTRES 

Nó!— Nó! 

OLIVER 

Ja s'ha acabat la cerimònia. 

DALLA 

Mentida! 

POBLE 

Sí! — S'ha acabat! 

DALLA 

Ira de Deu! No puch venjar a Barcelona! 

POBLE 

Ja surten! — Ja se'n va en Berwick!— Y surt ri- 
hent! 

BLAY 

Ja deu pujar a cavall. 

FRANCISCO 

Van per aquest carrer. 

DALLA 

Fins la Honorata toca per ell! Fèula a troços la 
Honorata, que ara ja està deshonrada. 

POBLE 

Ja ve en Berwick! — Ja ve! 



ACTE TERCER 91 

DALLA 

Dexèumel veure passar! (Li fan pas. Puja'ls 
graons de la porta de la Pietat.) D'aquf 1 veuré! 
Ah, ja'l veig venir! Ja s'acosta! Ja es aquí! Malehit 
siguis, Berwick, tu y'ls teus! Malehit siguis tu y'ls 
teus, Berwick! Lladre! Bandoler! Matador de po- 
bles: (Ment res anava cridant s'ha sentit un tret 
de fusell. Remor del poble. Joan Dalla s'ha posat 
les mans al pit y segueix cridant, però ab veu 
cambiada.) malehit siguis pels sigles dels sigles! 
(Entra altra glopada de gent; entre mig d'ella la 
Lava. Quan ha acabat de parlar en Dalla enso- 
pega, y, a punt de caure pe/s graons, torna enre- 
ra, cayent per últim a terra.) 

DALLA 

Ay Deu meu! 

SEVERET 

Avi! 

DALLA 

M'han tirat, Severet! 

SEVERET 

Avi! 

BLAY 

Què teniu? Agafèuse ab mi. Alsèuse. 

DALLA 

Ebtich ferit. No puch! 

SEVERET 

Jo no ho vull qu'estiguèu ferit, avi! 

DALLA 

Fillet meu: jo'm vaig a morir! 



92 JOAN DALLA 

SEVERET 

Nó, avi; nó! 

DALLA. 

Y ab tu, fillet meu, queda'l meu esperit! Y ab 
tots vosaltres! (Dirigintse al poble.) Sobre aques- 
ta Terra, qu'es nostra y sempre serà nostra! Y tu, 
Severet, siguis sempre de la teva Terra! Sents, Se- 
veret? Siguis sempre de Catalunya! 

SEVERET 

Sí, avi. 

DALLA 

Estímatela quan siguis gran còm jo me la estimo. 

SEVERET 

Sí, avi. 

DALLA 

Y quan siguis vell, els teus fills y néts que s'es- 
timin més que tot lo del món a Catalunya, y que 
no's dobleguin may als dominadors de la teva raça. 

SEVERET 

May, avi, may! 

DALLA 

Y'ls néts dels seus néts tampoch. Y fins lo dar- 
rer dia del món que siguin catalans sempre: cata- 
lans y fóra. 

SEVERET 

Sí, avi, sí; catalans y fóra. 

LAYA 

S'està morint! 

FRANC1SCO 

Joan Dalla! 



ACTE TERCER 93 

BLAY 



Joan! 

SEVERET 



SEVtlKtli 

Avi! (Seguexen tocant les campanes, menos la 
Honor ata, que ha parat.) 

DALLA 

Ha callat la Honorata! Que no toqui mès! May 
més! (Mig s'incorpora apoyat ab alguns homes 
del poble y ab la Lava y abraçantse fort ab en 
Severet.) Abràçam fort, Severet! 



Serà fill meu! 

SEVERET 

Avi! 



Pare nostre Jesucrist, 
Madona Verge Maria, 
girèu'ls ulls de pietat 
a la pobra Pàtria mia. 

L'han lligada mans y peus, 
la sanch per son còs fa via. 
Ni abla pau dintre del Cel 
feliç l'ànima seria. 

BLAY 

S'està acabant! (Sense sentirse, en Dalla va di- 
hent la oració, que acaba en Severet.) 

SEVERET 

Catalans som y serem, 
que'ns ne vàreu fer un dia. 



94 JOAN DALLA 

Ay, Catalunya del cor, 
no volem sens tu alegria! 

Allunyeu als malfactors 
de la nostra companyia 
Pa»e nostre Jesucrist, 
Madona Verge Maria. 

FRANCISCO 



DURAN 



Es mort! 
Mort! 

ALGUNS DEL POBLE 

Mort!— Mort! (El teló comença a caure mòlt 
pausadament des de que en Sever et diu «Cata- 
lans som y serem» .) 



Obres -djlngel Guimerà 



Pess 



GALA PLACIDIA tragèdia en tres actes. ..... 

JUDITHDEWELP » » ........ 

LO FILL DEL REY » •' • » ....... 

MAR Y CEL » » » ........ 

REY Y MONJO » » » 

LA BOJA » » » 

L'ANÏMA MORTA » » » 2 

EN PÓLVORA drama en tres actes. ........ 2] 

JESÚS DE NAZARETH tragèdia en cinch actes.. . , 
MARIA ROSA drama en tres actes. . ....... 

LAS MONJAS DE S. AYMAN drama en quatre actes. 
LA FESTA DEL BLAT » tres » . 

TERRA BAIXA » » » . 

MOSSÈN JANOT » » » •. 

LA FARSA comèdia en tres actes. . 

LA FILLA DEL MAR drama en tres actes. .... 
ARRAN DE TERRA » »»..... 

LA PECADORA » » »...,. 

AYQUA QUÈ CORRE » » » 

LO CAMÍ DEL SOL tragèdia en tres actes 

ANDRONICA » » » 

SOL SOLET... drama en tres actes. ....... 

LAMIRALTA » » » ......... 

L'ELOY » ».--'» ........ . 

LA SANTA ESPINA, rondalla en tres actesy sisquadros. 

L'ARANYA, drama en tres actes 

SAYNET TRIST, en tres actes 

LA REYNA JOVÉ, drama romàntich en quatre actes. . 
JESÚS QUE TORNA drama en tres actes ..... 
INDÍBIL Y MANDONI tragèdia en tres actes . . . . 
AL COR DE LA NIT drama en tres actes. 

L'ANÍMA ES MEVA drama en tres actes 

JOAN DALLA, drama entres actes 

LA REYNA VELLA., en tres quadros . 

TITAYNA, drama musical en dos quadros. ..... 

LA SALA D'ESPERA, comèdia en un acte 

LABALDIRONA » »»...'... 

MESTRE OLAGUER, monòlech 

MORT D'EN JAUME D' URGELL, monòlech. . . . 
EN PEP BOTELLA, monòlech 



Poesies, tercera edició 

Cants íi la Pàtria, discursos 

Segon Llibre de Poesies ..... 

Punts de venda: En les principals llibreries.